torn
1.
m. MANUT.
Màquina simple que consistix en un cilindre, tangencialment al qual s'aplica la resistència, que es mou per mitjà d'una roda de gran diàmetre, una o dos manetes, etc., o bé per un motor.
2.
a.
m.
[
p. anal.
]
Nom donat a diverses màquines o aparells que treballen per un ràpid moviment de rotació.
b.
m.
[
p. anal.
]
CERÀM.
Aparell que consistix en un disc gran de fusta en la part inferior d'un eix, en l'extrem superior del qual hi ha un disc més xicotet, damunt del qual el terrisser col·loca la peça de terra que ha de donar forma i que gira en fer girar amb els peus el disc gran.
c.
m.
[
p. anal.
]
TECNOL.
Màquina ferramenta utilitzada per a treballar un sòlid indefinit fent-lo girar entorn d'un eix i arrancant-li material perifèricament per a transformar-lo en una peça ben definida.
d.
a torn de braç
Sense cap ajuda mecànica.
3.
m.
[
p. anal.
]
Tambor giratori d'eix vertical amb obertures laterals que, col·locat en l'obertura d'una paret, servix de vehicle per a passar objectes d'un costat de paret a l'altre sense que la persona que hi ha a un costat veja la que és a l'altre costat.
4.
a.
m.
Tanda 1 i 2.
És el meu torn. El torn de nit.
b.
al seu torn
Per orde successiu i alternat.
c.
al seu torn
Per la seua part, separat de la resta.
d.
anar a torns
Alternar-se.
e.
de torn
Dit de la persona que li toca fer una faena en un horari concret.
L'advocat de torn que m'ha tocat m'ha salvat de la presó.
f.
per torn
Successivament.
g.
torn d'ofici
DRET
Orde que s'observa per a designar advocat i procurador en el cas en què els litigants no poden satisfer-ne els honoraris.