tibetà -ana
1.
a.
adj.
i
m.
i
f.
Natural del Tibet.
b.
adj.
Relatiu o pertanyent al Tibet, als seus habitants o a la seua llengua.
2.
a.
m.
i
f.
Habitant del Tibet.
b.
m.
i
f. ETNOL.
Individu d'un poble de raça mongòlida, amb notables diferències ètniques segons les regions, que habita a l'actual regió autònoma del Tibet (la Xina) i en bona part a les províncies xineses de Sikang, Tsinghai i Sinkiang, al Ladakh i el Sikkim (l'Índia), al Nepal septentrional i a Bhutan.
3.
a.
m. LING.
Llengua parlada pels tibetans, amb nombroses variacions dialectals, que pertany a la família tibetobirmana, dins de les llengües sinotibetanes.
b.
adj. LING.
Relatiu o pertanyent a esta llengua.