suplicant (Diccionari)

suplicant
adj. i m. i f. Que suplica.

suplicant (Traducció Valencià-Castellà)

suplicant adj. i m. i f. suplicante.

Primera persona singular Gerundi Formes Impersonals del verb suplicar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
suplicar






Participi
suplicat
suplicada
suplicats
suplicades



Gerundi
suplicant






INDICATIU
Present
(jo) suplique
(tu) supliques
(ell/ella/vosté) suplica
(nosaltres) supliquem
(vosaltres) supliqueu
(ells/elles/vostés) supliquen

Perfet
(jo) he suplicat
(tu) has suplicat
(ell/ella/vosté) ha suplicat
(nosaltres) hem suplicat
(vosaltres) heu suplicat
(ells/elles/vostés) han suplicat

Passat simple
(jo) supliquí
(tu) suplicares
(ell/ella/vosté) suplicà
(nosaltres) suplicàrem
(vosaltres) suplicàreu
(ells/elles/vostés) suplicaren

Passat perifràstic
(jo) vaig suplicar
(tu) vas (o vares) suplicar
(ell/ella/vosté) va suplicar
(nosaltres) vam (o vàrem) suplicar
(vosaltres) vau (o vàreu) suplicar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) suplicar

Imperfet
(jo) suplicava
(tu) suplicaves
(ell/ella/vosté) suplicava
(nosaltres) suplicàvem
(vosaltres) suplicàveu
(ells/elles/vostés) suplicaven

Plusquamperfet
(jo) havia suplicat
(tu) havies suplicat
(ell/ella/vosté) havia suplicat
(nosaltres) havíem suplicat
(vosaltres) havíeu suplicat
(ells/elles/vostés) havien suplicat

Passat anterior
(jo) haguí suplicat
(tu) hagueres suplicat
(ell/ella/vosté) hagué suplicat
(nosaltres) haguérem suplicat
(vosaltres) haguéreu suplicat
(ells/elles/vostés) hagueren suplicat

Futur
(jo) suplicaré
(tu) suplicaràs
(ell/ella/vosté) suplicarà
(nosaltres) suplicarem
(vosaltres) suplicareu
(ells/elles/vostés) suplicaran

Futur perfet
(jo) hauré suplicat
(tu) hauràs suplicat
(ell/ella/vosté) haurà suplicat
(nosaltres) haurem suplicat
(vosaltres) haureu suplicat
(ells/elles/vostés) hauran suplicat

Condicional
(jo) suplicaria
(tu) suplicaries
(ell/ella/vosté) suplicaria
(nosaltres) suplicaríem
(vosaltres) suplicaríeu
(ells/elles/vostés) suplicarien

Condicional perfet
(jo) hauria suplicat
(tu) hauries suplicat
(ell/ella/vosté) hauria suplicat
(nosaltres) hauríem suplicat
(vosaltres) hauríeu suplicat
(ells/elles/vostés) haurien suplicat

SUBJUNTIU
Present
(jo) suplique
(tu) supliques
(ell/ella/vosté) suplique
(nosaltres) supliquem
(vosaltres) supliqueu
(ells/elles/vostés) supliquen

Perfet
(jo) haja suplicat
(tu) hages suplicat
(ell/ella/vosté) haja suplicat
(nosaltres) hàgem suplicat
(vosaltres) hàgeu suplicat
(ells/elles/vostés) hagen suplicat

Imperfet
(jo) suplicara
(tu) suplicares
(ell/ella/vosté) suplicara
(nosaltres) suplicàrem
(vosaltres) suplicàreu
(ells/elles/vostés) suplicaren

Plusquamperfet
(jo) haguera suplicat
(tu) hagueres suplicat
(ell/ella/vosté) haguera suplicat
(nosaltres) haguérem suplicat
(vosaltres) haguéreu suplicat
(ells/elles/vostés) hagueren suplicat

IMPERATIU
Present

suplica (tu)
suplique (ell/ella/vosté)
supliquem (nosaltres)
supliqueu (vosaltres)
supliquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar