senyorejar
1.
a.
v. tr.
Ser senyor (d'un lloc).
El príncep senyorejava aquella terra.
b.
v. tr.
Tindre sotmesa (alguna persona o cosa), ser-ne propietari, dominar-la.
c.
v. tr.
[
fig.
]
Dominar, controlar (sentiments, impulsos, passions).
d.
v. tr.
[
fig.
]
Dominar, un lloc, un edifici, un accident geogràfic, (una zona) pel fet d'estar en un punt més elevat.
2.
a.
v. intr.
Exercitar un poder, un domini, absolut.
Roma senyorejava sobre tot el món.
b.
v. intr.
Tindre les maneres, el tarannà, etc., d'un senyor.
c.
v. intr.
Donar sovint el nom de senyor o de senyora en una conversa.
Què tant de senyorejar!