sabata (Diccionari)

sabata
1. a. f. CALÇ. Calçat de cuiro, feltre o altra matèria que cobrix el peu i eventualment el turmell, amb sola de cuiro, de goma, etc. Sabata alta, baixa.
b. m. i f. [ pop. ] Burro, ignorant. Eres un sabata.
c. amb una sabata i una espardenya Amb mitjans insuficients, incomplets.
d. no arribar (a algú) a la sola de les sabates Ser-li molt inferior.
e. riure (o tindre gana ) una sabata Estar feta malbé amb la sola desclavada de davant.
f. trobar sabata de son peu Rebre la rèplica adequada.
2. a. f. MAR. Falsa quilla, post de fusta dura que es fixa a la quilla d'algunes embarcacions de fusta, per la seua part inferior i en tota la seua llargada, per a reforçar-la i protegir-la en les avarades i en les entrades al dic.
b. f. MAR. Peça de fusta que es fixa a la part superior de la roda d'una embarcació de pesca.
3. f. TECNOL. Peça metàl·lica, amb una cara còncava i revestida d'un material adequat, que s'aplica contra la superfície exterior de la part anular d'una roda d'un vehicle, d'una màquina, etc., per a frenar-la, en el fre anomenat fre de tambor .

sabata (Traducció Valencià-Castellà)

sabata f. 1. zapato ( m. ).
2. amb una sabata i una espardenya
3. no arribar a algú a la sola de les sabates no llegarle (a uno) a la suela del zapato.
4. riure (o tindre gana ) una sabata
5. trobar sabata de son peu encontrar (o hallar ) (uno) la horma de su zapato.

Et pot interessar