ruïna (Diccionari)

ruïna
1. a. f. Fet de caure, de destruir-se, una construcció. Accelerar la ruïna d'un edifici. El pont, la torre, amenaça ruïna.
b. f. pl. ART Restes d'un o més edificis arruïnats.
2. a. f. [ fig. ] La ruïna d'un imperi, d'un país, d'una família.
b. f. [ fig. i esp. ] Pèrdua total o quasi total dels béns de fortuna.
c. ser (algú) una ruïna Estar físicament o moralment del tot decaigut, no ser ni una ombra del que era.

ruïna (Traducció Valencià-Castellà)

ruïna f. 1. ruina.
2. ser (algú) una ruïna ser una ruina.

ruina (Traducció Castellà-Valencià)

ruina f. 1. ruïna.
2. quedarse en la ruina deixar-hi la camisa.
3. ser una ruina ser (algú) una ruïna.

Et pot interessar