rotonda
1.
a.
f. ARQUIT.
Construcció aïllada i amb sistema central i sovint circumdada d'una columnata.
b.
f. ARQUIT.
Habitació de planta circular i usualment cupulada.
c.
f. ARQUIT.
Escala central i circular, típica de l'arquitectura civil del Renaixement venecià.
2.
f. OBR. PÚBL.
Intersecció de vies disposada amb un illot circular central al voltant del qual hi ha una calçada on confluïxen les calçades de les vies afluents.
3.
f. TRANSP.
Compartiment posterior d'una diligència de tres compartiments.