repic (Diccionari)

repic
1. a. m. Repicament.
b. m. [ esp. ] Repicament de campanes. Fan dos repics abans de la missa.
2. m. So que resulta de repicar. No he sentit ni el repic ni el repicó.
3. m. Operació de repicar.

repic (Traducció Valencià-Castellà)

repic m. repique.

Et pot interessar