regla
1.
a.
f.
Allò que servix per a dirigir la conducta en l'estudi, en la creença, en la moral, en l'execució d'una cosa.
b.
f.
Precepte, principi o màxima que expressen una regla.
Una regla de conducta. Regles d'urbanitat. Les regles de la lògica. Les regles de joc, del joc, d'un joc.
c.
f.
Orde o concert invariable que guarden les coses.
No hi ha regla sense excepció. L'excepció confirma la regla.
d.
en regla
Com és degut.
e.
per regla general
Quasi sempre, segons sol ser o ocórrer.
f.
posar
(alguna cosa) (o
posar-se
)
en regla
Sotmetre-la (o sotmetre's) als tràmits legals pertinents.
2.
a.
les quatre regles
MAT.
Les quatre operacions aritmètiques fonamentals (suma, subtracció, multiplicació i divisió).
b.
regla de tres
MAT.
Algoritme utilitzat en la resolució de problemes de proporcionalitat.
3.
a.
f. REL./DRET
Conjunt de les ordenacions que regulen la vida quotidiana i el comportament a seguir en un orde religiós.
b.
f. REL./DRET
Cada un dels preceptes d'una regla religiosa.
4.
f. FISIOL.
Menstruació.
5.
a.
f. LING.
En gramàtica tradicional i normativa, precepte referent al bon ús de la llengua.
b.
f. LING.
En general, formulació d'un procediment fonètic, morfològic, sintàctic, ortogràfic i de formació de paraules d'una llengua.
6.
a.
f. MAT.
Mètode prescrit per a fer una operació o per a resoldre un determinat problema.
b.
regla d'al·ligació
MAT.
Procediment desuet per a trobar el preu o la qualitat d'una mescla de diferents ingredients els preus o les qualitats dels quals són coneguts, o bé de trobar les quantitats en què cal mesclar diferents ingredients a fi que la mescla resulte d'un preu o d'una quantitat determinats.
7.
regla d'or
ÈTICA
Norma ètica consistent a fer per als altres allò que un vol per a si mateix.