qui
1.
a.
pron.
Pronom interrogatiu equivalent a
quina persona
o
quines persones.
Qui crida? Qui ha vingut? Digues-me qui t'ho ha dit.
b.
qui sap
Locució indicadora de cosa gran, bé que indeterminada, en quantitat o en intensitat.
Aquells diners vénen de qui sap on.
c.
ser qui
Ser algú, tindre autoritat per a fer alguna cosa.
Ell no és qui per a dir-me el que he de fer.
2.
a.
pron.
Pronom relatiu que designa persones o coses personificades, utilitzat en les oracions de relatiu adjectives, com a complement preposicional.
Els amics amb qui et veus. La dona de qui estàs enamorat.
b.
pron.
Pronom relatiu de persona utilitzat en les oracions de relatiu substantives
[generalment com a subjecte]
.
Qui no vullga pols que no vaja a l'era. Va ser ella qui va cridar.
c.
pron.
[amb l'article definit]
Pronom relatiu de persona que introduïx una oració substantiva en la qual el relatiu fa de subjecte o de complement directe.
El qui vullga vindre, que alce la mà. Es preocupa molt pels qui no tenen menjar. El qui ho faça callarà.
d.
pron.
Pronom relatiu de persona, precedit de pronoms demostratius o indefinits
(aquell, tot el món, algú,
etc.), que s'usa facultativament amb un significat anàleg a
el qui.
Aquell qui hi estiga en contra, que se'n vaja.
3.
qui... qui
Els uns... els altres.
Qui alegres qui trists, tots se'n van anar del poble.