{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
púnic (Diccionari)
púnic -a
1.
adj.
i
m.
i
f.
Cartaginés.
2.
m. LING.
Dialecte del fenici que era parlat a Cartago i a les seues colònies.
púnic (Traducció Valencià-Castellà)
púnic -a
adj.
i
m.
i
f.
púnico -ca.
Et pot interessar
al·lofànic
amanida
configurar
cottage
desalmado
desamorado
estereotípico
estiroleno
firataire
frecuentación
incendiar
infreqüent
insolvent
paul·línia
poliorcética
pomo
queja
recolzacap
rerefossa
semiautomático