procurador -a
1.
m.
El que procura, que obra en representació d'un altre.
2.
m.
i
f. REL.
En certes comunitats i congregacions religioses, persona encarregada dels assumptes econòmics, majordom.
3.
m.
i
f. HIST./DRET
El que, per ofici, representa en els tribunals una de les parts en virtut del poder legal rebut d'ella fent les peticions i altres diligències necessàries per a la defensa.
4.
m. HIST.
Procurador general.
5.
a.
procurador general
HIST.
Representant del monarca en tots els seus negocis.
b.
procurador general
Als grans territoris senyorials, representant del senyor territorial, en nom del qual exercia la jurisdicció baronial i la representació dels drets de caràcter econòmic.
c.
procurador general
DRET
Nom donat al fiscal general d'un Estat o del màxim tribunal jurídic que exercix les funcions del ministeri jurídic.
d.
procurador general
DRET
Religiós encarregat dels interessos generals del propi orde.
6.
procurador d'ofici
DRET
Persona, designada pel Col·legi de Procuradors, encarregada d'assistir els litigants pobres.