poliment
1.
m.
Acció o efecte de polir.
2.
m. OFICIS/TECNOL.
Operació d'acabat a la qual són sotmeses les superfícies dels objectes, de les peces, etc., de materials homogenis i desproveïts de granulacions i de porositats per a allisar-los i d'abrillantar-los tot llevant-ne les irregularitats i l'aspresa.
3.
m.
Compost fet de resina i alcohol que servix per a enllustrar la fusta.