plana (Diccionari)

plana
1. a. f. GEOL. Terreny planer i prou extens que té, a més, escassa altitud sobre el nivell del mar.
b. lligat de plana El més simple dels lligats, format per dos fils d'ordit i dos passades de trama, que dóna teixits d'aspecte llis, sense dret ni revés.
2. f. OFICIS Ferramenta utilitzada pels ferrers, semblant a un martell, per a aplanar o polir en calent les peces treballades.
3. f. AGR. Aplanadora.
4. f. CONSTR. Paleta 3. e.
5. f. FUST. Ferramenta del fuster que servix per a rebaixar, adreçar, allisar, etc., les peces de fusta.
6. f. CONSTR./FUST. Ferramenta utilitzada pels boters, els mestres d'aixa, etc., per a obrar la fusta.
7. a. f. GRÀF. Cada una de les dos cares d'un full de paper.
b. f. GRÀF. Pàgina.
c. f. GRÀF. Conjunt de línies compostes en tipografia que, després d'impreses, han de formar una plana.
d. esmenar (o corregir ) la plana (a algú) Rectificar-li el que fa o diu.
8. f. HERÀLD. Peça disminuïda de primer grau equivalent a un peu reduït a la mitat de la seua alçària.
9. f. ZOOL. Peix de l'orde dels pleuronectiformes i de la família dels pleuronèctids (Pleuronectes flesus), molt semblant a la palaia, però amb una sèrie de formacions dèrmiques òssies al llarg de les aletes.
10. f. BOT. ==> herba plana .
11. lligat de plana TÈXTIL El més simple dels lligats, format per dos fils d'ordit i dos passades de trama, que dóna teixits d'aspecte llis, sense dret ni revés.
12. plana major MIL. Conjunt de caps i oficials d'un regiment o d'una esquadra que no pertanyen a cap companyia o a la dotació de cap de les naus.
13. plana major Conjunt de dirigents i càrrecs principals d'un partit polític, d'una corporació, etc.

plana (Traducció Valencià-Castellà)

plana f. 1. cepillo ( m. ), llanura, limpiadera, plana, tablón, palustre, trulla.
2. esmenar (o corregir ) la plana (a algú) corregir (o enmendar ) la plana (a uno).
3. lligat de plana
4. lligat de plana E
5. plana major plana mayor.

plana (Traducció Castellà-Valencià)

plana f. 1. plana.
2. pàgina.
3. a plana renglón (o a plana y renglón ) idèntic (o conforme ) a l'original.
4. corregir (o enmendar ) la plana (a uno) esmenar (o corregir ) la plana (a algú).
5. en primera plana a la primera plana.
6. plana mayor plana major.

Segona persona singular Present Imperatiu del verb planar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
planar






Participi
planat
planada
planats
planades



Gerundi
planant






INDICATIU
Present
(jo) plane
(tu) planes
(ell/ella/vosté) plana
(nosaltres) planem
(vosaltres) planeu
(ells/elles/vostés) planen

Perfet
(jo) he planat
(tu) has planat
(ell/ella/vosté) ha planat
(nosaltres) hem planat
(vosaltres) heu planat
(ells/elles/vostés) han planat

Passat simple
(jo) planí
(tu) planares
(ell/ella/vosté) planà
(nosaltres) planàrem
(vosaltres) planàreu
(ells/elles/vostés) planaren

Passat perifràstic
(jo) vaig planar
(tu) vas (o vares) planar
(ell/ella/vosté) va planar
(nosaltres) vam (o vàrem) planar
(vosaltres) vau (o vàreu) planar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) planar

Imperfet
(jo) planava
(tu) planaves
(ell/ella/vosté) planava
(nosaltres) planàvem
(vosaltres) planàveu
(ells/elles/vostés) planaven

Plusquamperfet
(jo) havia planat
(tu) havies planat
(ell/ella/vosté) havia planat
(nosaltres) havíem planat
(vosaltres) havíeu planat
(ells/elles/vostés) havien planat

Passat anterior
(jo) haguí planat
(tu) hagueres planat
(ell/ella/vosté) hagué planat
(nosaltres) haguérem planat
(vosaltres) haguéreu planat
(ells/elles/vostés) hagueren planat

Futur
(jo) planaré
(tu) planaràs
(ell/ella/vosté) planarà
(nosaltres) planarem
(vosaltres) planareu
(ells/elles/vostés) planaran

Futur perfet
(jo) hauré planat
(tu) hauràs planat
(ell/ella/vosté) haurà planat
(nosaltres) haurem planat
(vosaltres) haureu planat
(ells/elles/vostés) hauran planat

Condicional
(jo) planaria
(tu) planaries
(ell/ella/vosté) planaria
(nosaltres) planaríem
(vosaltres) planaríeu
(ells/elles/vostés) planarien

Condicional perfet
(jo) hauria planat
(tu) hauries planat
(ell/ella/vosté) hauria planat
(nosaltres) hauríem planat
(vosaltres) hauríeu planat
(ells/elles/vostés) haurien planat

SUBJUNTIU
Present
(jo) plane
(tu) planes
(ell/ella/vosté) plane
(nosaltres) planem
(vosaltres) planeu
(ells/elles/vostés) planen

Perfet
(jo) haja planat
(tu) hages planat
(ell/ella/vosté) haja planat
(nosaltres) hàgem planat
(vosaltres) hàgeu planat
(ells/elles/vostés) hagen planat

Imperfet
(jo) planara
(tu) planares
(ell/ella/vosté) planara
(nosaltres) planàrem
(vosaltres) planàreu
(ells/elles/vostés) planaren

Plusquamperfet
(jo) haguera planat
(tu) hagueres planat
(ell/ella/vosté) haguera planat
(nosaltres) haguérem planat
(vosaltres) haguéreu planat
(ells/elles/vostés) hagueren planat

IMPERATIU
Present

plana (tu)
plane (ell/ella/vosté)
planem (nosaltres)
planeu (vosaltres)
planen (ells/elles/vostés)

plañir (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
plañir






Participio
plañido
plañida
plañidos
plañidas



Gerundio
plañendo






INDICATIVO
Presente
(yo) plaño
(tu) plañes
(el/ella/Ud.) plañe
(nosotros) plañimos
(vosotros) plañís
(ellos/ellas/Uds.) plañen

Pretérito perfecto simple
(yo) plañí
(tu) plañiste
(el/ella/Ud.) plañó
(nosotros) plañimos
(vosotros) plañisteis
(ellos/ellas/Uds.) plañeron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he plañido
(tu) has plañido
(el/ella/Ud.) ha plañido
(nosotros) hemos plañido
(vosotros) habéis plañido
(ellos/ellas/Uds.) han plañido

Pretérito imperfecto
(yo) plañía
(tu) plañías
(el/ella/Ud.) plañía
(nosotros) plañíamos
(vosotros) plañíais
(ellos/ellas/Uds.) plañían

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había plañido
(tu) habías plañido
(el/ella/Ud.) había plañido
(nosotros) habíamos plañido
(vosotros) habíais plañido
(ellos/ellas/Uds.) habían plañido

Pretérito anterior
(yo) hube plañido
(tu) hubiste plañido
(el/ella/Ud.) hubo plañido
(nosotros) hubimos plañido
(vosotros) hubisteis plañido
(ellos/ellas/Uds.) hubieron plañido

Futuro simple
(yo) plañiré
(tu) plañirás
(el/ella/Ud.) plañirá
(nosotros) plañiremos
(vosotros) plañiréis
(ellos/ellas/Uds.) plañirán

Futuro compuesto
(yo) habré plañido
(tu) habrás plañido
(el/ella/Ud.) habrá plañido
(nosotros) habremos plañido
(vosotros) habréis plañido
(ellos/ellas/Uds.) habrán plañido

Condicional simple
(yo) plañiría
(tu) plañirías
(el/ella/Ud.) plañiría
(nosotros) plañiríamos
(vosotros) plañiríais
(ellos/ellas/Uds.) plañirían

Condicional compuesto
(yo) habría plañido
(tu) habrías plañido
(el/ella/Ud.) habría plañido
(nosotros) habríamos plañido
(vosotros) habríais plañido
(ellos/ellas/Uds.) habrían plañido

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) plaña
(tu) plañas
(el/ella/Ud.) plaña
(nosotros) plañamos
(vosotros) plañáis
(ellos/ellas/Uds.) plañan

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya plañido
(tu) hayas plañido
(el/ella/Ud.) haya plañido
(nosotros) hayamos plañido
(vosotros) hayáis plañido
(ellos/ellas/Uds.) hayan plañido

Pretérito imperfecto I
(yo) plañera
(tu) plañeras
(el/ella/Ud.) plañera
(nosotros) plañéramos
(vosotros) plañerais
(ellos/ellas/Uds.) plañeran

Pretérito imperfecto II
(yo) plañese
(tu) plañeses
(el/ella/Ud.) plañese
(nosotros) plañésemos
(vosotros) plañeseis
(ellos/ellas/Uds.) plañesen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera plañido
(tu) hubieras plañido
(el/ella/Ud.) hubiera plañido
(nosotros) hubiéramos plañido
(vosotros) hubierais plañido
(ellos/ellas/Uds.) hubieran plañido

Futuro simple
(yo) plañere
(tu) plañeres
(el/ella/Ud.) plañere
(nosotros) plañéremos
(vosotros) plañéreis
(ellos/ellas/Uds.) plañeren

Futuro compuesto
(yo) hubiere plañido
(tu) hubieres plañido
(el/ella/Ud.) hubiere plañido
(nosotros) hubiéremos plañido
(vosotros) hubiereis plañido
(ellos/ellas/Uds.) hubieren plañido

IMPERATIVO
Presente

plañe (tu)
plaña (el/ella/Ud.)
plañamos (nosotros)
plañid (vosotros)
plañan (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar