pinya
1.
a.
f. BOT.
Estròbil o con de les pinàcies.
b.
f. BOT.
Con del pi pinyoner.
Esberlar una pinya per a traure'n els pinyons.
c.
f.
[
p. ext.
]
BOT.
Terme que s'aplica a diversos òrgans o parts vegetals en forma de pinya.
d.
pinya blava
BOT.
Planta herbàcia vivaç de la família de les liliàcies
(Scilla peruviana),
de bulb tunicat, fulles lanceolades, flors d'un blau pujat i fruits capsulars.
e.
pinya d'Amèrica
(o
americana
)
BOT.
Ananàs.
f.
pinya de Sant Joan
BOT.
Planta herbàcia biennal o perenne de la família de les compostes
(Centaurea conifera),
de fulles blanques i tomentoses en el revers, flors purpúries o blanquinoses, de capítols grans, solitaris i globosos i fruits en aqueni.
g.
pinya groga
BOT.
Planta de la família de les aïzoàcies
(Aeonium arboreum),
suculenta i de tiges ramificades, terminades en rosetes de fulles espatulades i flors d'un groc daurat i que es planta en jardins.
h.
pinya tropical
BOT.
Ananàs.
2.
a.
f.
[
fig.
]
Conjunt de persones o de coses unides o agregades estretament.
Érem una xicoteta colla d'amics que formàvem una pinya. Tots vam fer pinya al voltant del company calumniat.
b.
fer la pinya
Unir-se diverses persones per a posar la seua força en comú amb una finalitat determinada.
3.
a.
f.
Punyada, colp de puny.
b.
f.
[
p. ext.
]
Estos dos automòbils s'han clavat una pinya bastant forta.
4.
f.
Massa esponjosa d'or o de plata que queda després d'evaporar el mercuri amb què s'havia amalgamat.
5.
a.
f. MAR.
Nuc que es fa en l'extrem o bé prop de l'extrem d'una corda per a assegurar-la per este extrem a l'argolla, al forat, etc., per on està passada.
b.
pinya de rosa
MAR.
Pinya que es fa en l'extrem d'una corda, tot donant-li forma de pom boterut.
6.
agarrar la
(o
una
)
pinya
Embriagar-se.
7.
peu de pinya
Dit de la pota del cavall arronsada per un defecte de conformació.