pervindre
1.
a.
v. intr.
Arribar amb dificultat i esforç al lloc on es volia anar.
b.
v. intr.
[
fig.
]
Arribar al fi que una persona s'ha esforçat a atényer.
2.
v. intr.
Passar, una cosa, a ser d'una altra propietat.
A causa de la mort del seu pare li eren pervingudes aquelles terres.