perdonar
1.
a.
v. tr.
Deixar passar sense castic una falta comesa.
És un crim que no es pot perdonar. Perdonar els pecats.
b.
v. tr.
No guardar gens de malvolença per una ofensa rebuda.
Perdonar una ofensa, una injúria.
c.
v. tr.
Excusar, dispensar.
Perdoneu la llibertat que em prenc. Perdoneu que vos interrompa. Perdoneu: això no és veritat.
d.
v. tr.
Exceptuar algú d'una obligació, d'allò que li toca fer, d'un deute.
Estes mil pessetes que em deus, te les perdone.
e.
no perdonar ni penes ni fatigues
No deixar de posar en pràctica alguna cosa, no cometre cap omissió ni transigir en res.
2.
v. tr.
Absoldre algú del castic, de les conseqüències d'un crim, d'una falta.
Vos perdone del dany que m'heu fet. Perdoneu-me: no voldria haver-vos ofés. Déu l'haja perdonat!