pensament
1.
m. FILOS./LÒG./PSIC.
Acció o efecte de pensar, el fet de pensar.
2.
a.
m.
Facultat de pensar, intel·lecte, enteniment.
b.
llibertat de pensament
Llibertat de jutjar sense imposicions.
3.
m.
Conjunt d'idees, cos doctrinal, sistema filosòfic, ideologia, etc., propis d'una persona o d'una escola o moviment intel·lectuals.
El pensament de Joan Fuster. El pensament renaixentista.
4.
a.
m.
Concepció de l'esperit, juí, propòsit, creença.
La seua ment era incapaç de concebre este pensament. Havia fet el pensament de no vore-la mai més. Canviar de pensament.
b.
en un pensament
En un instant brevíssim.
Ho va enllestir tot en un pensament.
c.
fer mals pensaments
Pensar malament d'algú, contra algú.
d.
fer un mal pensament
Prendre una resolució equivocada.
e.
fer un pensament
Prendre una decisió.
Ja és molt tard: haurem de fer un pensament.
f.
ni per pensament
Indica que la cosa de què es parla és molt lluny de ser realitat.
g.
un pensament de
Una menudíssima quantitat de.
Li falta un pensament de sal.
5.
a.
m. BOT./JARD.
Terme que s'aplica a les espècies del gènere
Viola
, de la família de les violàcies, de flors policromes amb dos pètals laterals; entre els quals destaquen el
pensament de jardí
o, simplement,
pensament
(Viola wittrockiana)
i el
pensament silvestre
(Viola tricolor)
.
b.
m. BOT./JARD.
Flor del pensament.