peix (Diccionari)

peix
1. a. m. sing. ZOOL. Vertebrat de la classe dels peixos.
b. m. pl. ZOOL. Classe de vertebrats aquàtics de sang freda, amb les extremitats reduïdes a aletes, respiració branquial, temperatura variable, generalment ovípars i amb el cos cobert d'escates o denticles i acabat en una aleta ampla vertical. Peix de mar, d'aigua dolça. Peix d'escata. Peix salat.
c. peix àngel ZOOL. Àngel 2 .
d. peix bada ZOOL. Peix teleosti de l'orde dels gasterosteïformes i de la família dels singnàtids (Syngnathus typhle), de coloració variable, amb tub bucal i una bossa incubadora en posició ventral.
e. peix ballesta ZOOL. Ballesta 2 .
f. peix blanc, roig (o vermell ) ZOOL. Peix de carn magra (1% de greix) i suau, com el lluç, l'abadejo, el rap, el llenguado, etc.
g. peix blau ZOOL. Peix que té les escates de color blavós, com la sardina, el verat, l'aladroc, l'alatxa, la tonyina, la carn del qual conté un 15% de greix, i més toxines i és més indigest que l'anomenat peix blanc .
h. peix clavellat Peix de l'orde dels esqualiformes (Echinorhinus brucus) , tipus de tauró tot recobert d'uns denticles grossos i en forma de clau.
i. peix cofre ZOOL. Gènere de peixos dels tetraodontiformes (Ostracion) .
j. peix de bassa ZOOL. Peix roig.
k. peix de plata ZOOL. Peix de l'orde dels clupeïformes i de la família dels argentínids (Argentina sphyraena), de color verd clar amb escates argentines brillants, de carn exquisida i que habita a les aigües profundes.
l. peix de riu ZOOL. Peix d'aigua dolça que viu en aigües corrents.
m. peix destral ZOOL. Peix de l'orde dels clupeïformes i de la família dels esternoptíquids (Argyropelecus hemigymnus), amb el cap i el cos alts, proveït de fotòfors, i amb la fulla brillant, argentina i blava.
n. peix eriçó ZOOL. Peix tetraodontiforme (Diodon hystrix) .
o. peix espasa ZOOL. Peix teleosti de l'orde dels perciformes i de la família dels xífids (Xiphias gladius), amb el maxil·lar prolongat en forma d'espasa, fort i ràpid i de costums pelàgics.
p. peix gat ZOOL. Gat 1 .
q. peix globus ZOOL. Gènere de peixos tetraodontiformes (Ephippion), que s'unflen deglutint aigua.
r. peix martell ZOOL. Peix condroïcti de l'orde dels esqualiformes i de la família dels esfírnids (Sphyrna zygaena), amb el cap amb dos expansions laterals, on hi ha els ulls, bon nadador, capaç d'agredir l'home i amb bon olfacte.
s. peix mular ZOOL. Mular 2 .
t. peix porc ZOOL. Peix teleosti de l'orde dels gobiesociformes i de la família dels gobiesòcids (Lepadogaster bimaculatus) xicotet, sense escates i amb mucus que recobrix el cos.
u. peix roig ZOOL. Peix de l'orde dels cipriniformes, de la família dels ciprínids (Carassius carassius), molt semblant a la carpa, però sense barbetes, de color terrós, amb reflexos daurats o rogencs.
v. peix roquer (o de roca ) ZOOL. Peix que habita als paratges rocosos i sol tindre un gust fort.
w. peix sense sang ZOOL. Denominació amb què són conegudes les formes jóvens de diverses espècies del gènere Atherina .
x. peix serra ZOOL. Gènere de peixos de l'orde dels raïformes i de la família dels prístids (Pristis sp), amb el morro prolongat en una làmina plana amb dents fortes i agudes.
y. peix volador ZOOL. Denominació amb què es coneixen diversos gèneres i espècies de peixos teleostis de la família dels exocètids, caracteritzats per l'extrema hipertròfia de les aletes pectorals.
z. peix xovato ZOOL. Peix de l'orde dels esqualiformes i de la família dels hexànquids (Hexanchus griseus), amb sis brànquies, cua llarga i cap ample, i de color terrós o grisenc.
2. a. m. sing. [ impr. ] Denominació que s'aplica a qualsevol animal, vertebrat o invertebrat, que viu exclusivament a l'aigua. Pescar peix.
b. m. sing. La carn i certs productes que s'obtenen dels peixos. Peix fregit. Una parada de peix. Es dedica a vendre peix.
c. dia de peix Dia d'abstinència de carn.
3. a. agarrar peix Aconseguir allò que algú es proposava o induir algú a fer alguna cosa en profit nostre o a imitació nostra.
b. com un peix Banyat.
c. donar peix al gat Alimentar murmuracions o malvolences.
d. dormir com un peix Dormir molt o de continu.
e. estar (o anar ) peix No saber una lliçó, no anar preparat per a un examen, etc.
f. estar com un peix a l'aigua Trobar-se molt a gust en un lloc.
g. no ser ni carn ni peix [ desp. ] Expressió que s'aplica a qui no té idees definides.
h. ser (una cosa) peix al cove Ser fàcil, d'un resultat segur.
i. ser un bon peix Expressió que s'aplica a una persona astuta, sagaç.
j. ser un peix gros Ser una persona d'un gran poder polític, econòmic, social, etc.
k. ser un peix que es porta l'oli Tindre totes les condicions necessàries per a reeixir.

peix (Traducció Valencià-Castellà)

peix m. 1. pescado, pez escamas ( m. i f. ), peje.
2. agarrar peix salir, o salirse (uno) con la suya.
3. com un peix hecho una sopa.
4. dia de peix día de pescado.
5. donar peix al gat
6. dormir com un peix dormir como un leño (o un tronco ).
7. estar (o anar ) peix estar (uno) pez.
8. estar com un peix a l'aigua estar como pez en el agua.
9. no ser ni carn ni peix no ser ni chicha ni limonada, no ser carne ni pescado, no ser ni chicha ni limonada, no ser carne ni pescado.
10. peix àngel angelote.
11. peix bada aguja mula.
12. peix ballesta pez ballesta.
13. peix blanc, roig (o vermell ) pescado blanco.
14. peix blau pescado azul.
15. peix cofre pez cofre.
16. peix de bassa pez rojo.
17. peix de plata argentina.
18. peix de riu pez de río (o de agua dulce ).
19. peix destral pez hacha.
20. peix eriçó pez erizo.
21. peix espasa pez espada (o emperador ), emperador.
22. peix gat pez gato.
23. peix globus pez globo.
24. peix martell pez martillo.
25. peix mular pez mular.
26. peix porc pez cerdo.
27. peix roig pez rojo.
28. peix roquer (o de roca ) pez roquero (o de roca ).
29. peix sense sang pez sin sangre.
30. peix serra pez sierra.
31. peix volador pez volador.
32. peix xovato cañabota.
33. ser un bon peix saber más que Lepe.
34. ser un peix gros ser un pez gordo.
35. ser un peix que es porta l'oli llevar el gato al agua.

Segona persona singular Present Imperatiu del verb péixer (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
péixer






Participi
pascut
pascuda
pascuts
pascudes



Gerundi
paixent






INDICATIU
Present
(jo) pesc
(tu) peixes
(ell/ella/vosté) peix
(nosaltres) paixem
(vosaltres) paixeu
(ells/elles/vostés) peixen

Perfet
(jo) he pascut
(tu) has pascut
(ell/ella/vosté) ha pascut
(nosaltres) hem pascut
(vosaltres) heu pascut
(ells/elles/vostés) han pascut

Passat simple
(jo) paixí
(tu) paixeres
(ell/ella/vosté) paixé
(nosaltres) paixérem
(vosaltres) paixéreu
(ells/elles/vostés) paixeren

Passat perifràstic
(jo) vaig péixer
(tu) vas (o vares) péixer
(ell/ella/vosté) va péixer
(nosaltres) vam (o vàrem) péixer
(vosaltres) vau (o vàreu) péixer
(ells/elles/vostés) van (o vàren) péixer

Imperfet
(jo) paixia
(tu) paixies
(ell/ella/vosté) paixia
(nosaltres) paixíem
(vosaltres) paixíeu
(ells/elles/vostés) paixien

Plusquamperfet
(jo) havia pascut
(tu) havies pascut
(ell/ella/vosté) havia pascut
(nosaltres) havíem pascut
(vosaltres) havíeu pascut
(ells/elles/vostés) havien pascut

Passat anterior
(jo) haguí pascut
(tu) hagueres pascut
(ell/ella/vosté) hagué pascut
(nosaltres) haguérem pascut
(vosaltres) haguéreu pascut
(ells/elles/vostés) hagueren pascut

Futur
(jo) paixeré
(tu) paixeràs
(ell/ella/vosté) paixerà
(nosaltres) paixerem
(vosaltres) paixereu
(ells/elles/vostés) paixeran

Futur perfet
(jo) hauré pascut
(tu) hauràs pascut
(ell/ella/vosté) haurà pascut
(nosaltres) haurem pascut
(vosaltres) haureu pascut
(ells/elles/vostés) hauran pascut

Condicional
(jo) paixeria
(tu) paixeries
(ell/ella/vosté) paixeria
(nosaltres) paixeríem
(vosaltres) paixeríeu
(ells/elles/vostés) paixerien

Condicional perfet
(jo) hauria pascut
(tu) hauries pascut
(ell/ella/vosté) hauria pascut
(nosaltres) hauríem pascut
(vosaltres) hauríeu pascut
(ells/elles/vostés) haurien pascut

SUBJUNTIU
Present
(jo) peixa
(tu) peixes
(ell/ella/vosté) peixa
(nosaltres) paixem
(vosaltres) paixeu
(ells/elles/vostés) peixen

Perfet
(jo) haja pascut
(tu) hages pascut
(ell/ella/vosté) haja pascut
(nosaltres) hàgem pascut
(vosaltres) hàgeu pascut
(ells/elles/vostés) hagen pascut

Imperfet
(jo) paixera
(tu) paixeres
(ell/ella/vosté) paixera
(nosaltres) paixérem
(vosaltres) paixéreu
(ells/elles/vostés) paixeren

Plusquamperfet
(jo) haguera pascut
(tu) hagueres pascut
(ell/ella/vosté) haguera pascut
(nosaltres) haguérem pascut
(vosaltres) haguéreu pascut
(ells/elles/vostés) hagueren pascut

IMPERATIU
Present

peix (tu)
peixa (ell/ella/vosté)
paixem (nosaltres)
paixeu (vosaltres)
peixen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar