ofrena (Diccionari)

ofrena
1. a. f. REL. Do que s'oferix a la divinitat per aplacar-la, fer-la propícia, o per expiació, o també a un sant. Demà els fallers fan l'ofrena a la Mare de Déu.
b. f. Allò que s'oferix a algú. Us faig ofrena de la meua sincera amistat.
2. a. f. LITÚRGIA El pa i el vi per a l'eucaristia, presentats pels fidels.
b. f. [ p. ext. ] LITÚRGIA Almoina en espècie o en metàl·lic que, atesa la poca freqüència de la comunió dels fidels a l'edat mitjana, substituïa l'ofrena de la matèria eucarística.

ofrena (Traducció Valencià-Castellà)

ofrena f. ofrenda ( m. ), libamen ( m. ).

Segona persona singular Present Imperatiu del verb ofrenar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
ofrenar






Participi
ofrenat
ofrenada
ofrenats
ofrenades



Gerundi
ofrenant






INDICATIU
Present
(jo) ofrene
(tu) ofrenes
(ell/ella/vosté) ofrena
(nosaltres) ofrenem
(vosaltres) ofreneu
(ells/elles/vostés) ofrenen

Perfet
(jo) he ofrenat
(tu) has ofrenat
(ell/ella/vosté) ha ofrenat
(nosaltres) hem ofrenat
(vosaltres) heu ofrenat
(ells/elles/vostés) han ofrenat

Passat simple
(jo) ofrení
(tu) ofrenares
(ell/ella/vosté) ofrenà
(nosaltres) ofrenàrem
(vosaltres) ofrenàreu
(ells/elles/vostés) ofrenaren

Passat perifràstic
(jo) vaig ofrenar
(tu) vas (o vares) ofrenar
(ell/ella/vosté) va ofrenar
(nosaltres) vam (o vàrem) ofrenar
(vosaltres) vau (o vàreu) ofrenar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) ofrenar

Imperfet
(jo) ofrenava
(tu) ofrenaves
(ell/ella/vosté) ofrenava
(nosaltres) ofrenàvem
(vosaltres) ofrenàveu
(ells/elles/vostés) ofrenaven

Plusquamperfet
(jo) havia ofrenat
(tu) havies ofrenat
(ell/ella/vosté) havia ofrenat
(nosaltres) havíem ofrenat
(vosaltres) havíeu ofrenat
(ells/elles/vostés) havien ofrenat

Passat anterior
(jo) haguí ofrenat
(tu) hagueres ofrenat
(ell/ella/vosté) hagué ofrenat
(nosaltres) haguérem ofrenat
(vosaltres) haguéreu ofrenat
(ells/elles/vostés) hagueren ofrenat

Futur
(jo) ofrenaré
(tu) ofrenaràs
(ell/ella/vosté) ofrenarà
(nosaltres) ofrenarem
(vosaltres) ofrenareu
(ells/elles/vostés) ofrenaran

Futur perfet
(jo) hauré ofrenat
(tu) hauràs ofrenat
(ell/ella/vosté) haurà ofrenat
(nosaltres) haurem ofrenat
(vosaltres) haureu ofrenat
(ells/elles/vostés) hauran ofrenat

Condicional
(jo) ofrenaria
(tu) ofrenaries
(ell/ella/vosté) ofrenaria
(nosaltres) ofrenaríem
(vosaltres) ofrenaríeu
(ells/elles/vostés) ofrenarien

Condicional perfet
(jo) hauria ofrenat
(tu) hauries ofrenat
(ell/ella/vosté) hauria ofrenat
(nosaltres) hauríem ofrenat
(vosaltres) hauríeu ofrenat
(ells/elles/vostés) haurien ofrenat

SUBJUNTIU
Present
(jo) ofrene
(tu) ofrenes
(ell/ella/vosté) ofrene
(nosaltres) ofrenem
(vosaltres) ofreneu
(ells/elles/vostés) ofrenen

Perfet
(jo) haja ofrenat
(tu) hages ofrenat
(ell/ella/vosté) haja ofrenat
(nosaltres) hàgem ofrenat
(vosaltres) hàgeu ofrenat
(ells/elles/vostés) hagen ofrenat

Imperfet
(jo) ofrenara
(tu) ofrenares
(ell/ella/vosté) ofrenara
(nosaltres) ofrenàrem
(vosaltres) ofrenàreu
(ells/elles/vostés) ofrenaren

Plusquamperfet
(jo) haguera ofrenat
(tu) hagueres ofrenat
(ell/ella/vosté) haguera ofrenat
(nosaltres) haguérem ofrenat
(vosaltres) haguéreu ofrenat
(ells/elles/vostés) hagueren ofrenat

IMPERATIU
Present

ofrena (tu)
ofrene (ell/ella/vosté)
ofrenem (nosaltres)
ofreneu (vosaltres)
ofrenen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar