ofendre
1.
a.
v. tr.
Ferir, danyar.
Una llum massa intensa li fa ofendre els ulls. Aquell soroll tan fort ofén l'orella.
b.
v. tr.
[
fig.
i
esp.
]
Lloances que ofenen la seua modèstia.
2.
a.
v. tr.
[
esp.
]
Ferir algú en la seua dignitat, ultratjar.
La vostra desconfiança en mi m'ofén.
b.
v. pron.
Sentir-se ferit en la seua dignitat, molestar-se fortament amb raó o sense.
S'ofén per no res.
c.
donar-se per ofés
Ofendre's.
d.
ofendre Déu
REL.
Ultratjar-lo pecant.