obstinat (Diccionari)

obstinat -ada
1. adj. i m. i f. Que manté amb tenacitat una resolució, propòsit, una opinió, etc. Un home obstinat i inflexible.
2. adj. i m. i f. Que no cedix a les amonestacions, els arguments, etc.

Primera persona singular Participi Formes Impersonals del verb obstinar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
obstinar






Participi
obstinat
obstinada
obstinats
obstinades



Gerundi
obstinant






INDICATIU
Present
(jo) obstine
(tu) obstines
(ell/ella/vosté) obstina
(nosaltres) obstinem
(vosaltres) obstineu
(ells/elles/vostés) obstinen

Perfet
(jo) he obstinat
(tu) has obstinat
(ell/ella/vosté) ha obstinat
(nosaltres) hem obstinat
(vosaltres) heu obstinat
(ells/elles/vostés) han obstinat

Passat simple
(jo) obstiní
(tu) obstinares
(ell/ella/vosté) obstinà
(nosaltres) obstinàrem
(vosaltres) obstinàreu
(ells/elles/vostés) obstinaren

Passat perifràstic
(jo) vaig obstinar
(tu) vas (o vares) obstinar
(ell/ella/vosté) va obstinar
(nosaltres) vam (o vàrem) obstinar
(vosaltres) vau (o vàreu) obstinar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) obstinar

Imperfet
(jo) obstinava
(tu) obstinaves
(ell/ella/vosté) obstinava
(nosaltres) obstinàvem
(vosaltres) obstinàveu
(ells/elles/vostés) obstinaven

Plusquamperfet
(jo) havia obstinat
(tu) havies obstinat
(ell/ella/vosté) havia obstinat
(nosaltres) havíem obstinat
(vosaltres) havíeu obstinat
(ells/elles/vostés) havien obstinat

Passat anterior
(jo) haguí obstinat
(tu) hagueres obstinat
(ell/ella/vosté) hagué obstinat
(nosaltres) haguérem obstinat
(vosaltres) haguéreu obstinat
(ells/elles/vostés) hagueren obstinat

Futur
(jo) obstinaré
(tu) obstinaràs
(ell/ella/vosté) obstinarà
(nosaltres) obstinarem
(vosaltres) obstinareu
(ells/elles/vostés) obstinaran

Futur perfet
(jo) hauré obstinat
(tu) hauràs obstinat
(ell/ella/vosté) haurà obstinat
(nosaltres) haurem obstinat
(vosaltres) haureu obstinat
(ells/elles/vostés) hauran obstinat

Condicional
(jo) obstinaria
(tu) obstinaries
(ell/ella/vosté) obstinaria
(nosaltres) obstinaríem
(vosaltres) obstinaríeu
(ells/elles/vostés) obstinarien

Condicional perfet
(jo) hauria obstinat
(tu) hauries obstinat
(ell/ella/vosté) hauria obstinat
(nosaltres) hauríem obstinat
(vosaltres) hauríeu obstinat
(ells/elles/vostés) haurien obstinat

SUBJUNTIU
Present
(jo) obstine
(tu) obstines
(ell/ella/vosté) obstine
(nosaltres) obstinem
(vosaltres) obstineu
(ells/elles/vostés) obstinen

Perfet
(jo) haja obstinat
(tu) hages obstinat
(ell/ella/vosté) haja obstinat
(nosaltres) hàgem obstinat
(vosaltres) hàgeu obstinat
(ells/elles/vostés) hagen obstinat

Imperfet
(jo) obstinara
(tu) obstinares
(ell/ella/vosté) obstinara
(nosaltres) obstinàrem
(vosaltres) obstinàreu
(ells/elles/vostés) obstinaren

Plusquamperfet
(jo) haguera obstinat
(tu) hagueres obstinat
(ell/ella/vosté) haguera obstinat
(nosaltres) haguérem obstinat
(vosaltres) haguéreu obstinat
(ells/elles/vostés) hagueren obstinat

IMPERATIU
Present

obstina (tu)
obstine (ell/ella/vosté)
obstinem (nosaltres)
obstineu (vosaltres)
obstinen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar