nominatiu -iva
1.
adj. ECON.
Es diu del títol, l'efecte comercial o el valor mobiliari en què consta el nom de la persona o l'entitat a favor de la qual són estesos, en oposició a aquells en què el tenidor és indeterminat (efectes al portador).
2.
m. GRAM.
En les llengües flexives que tenen declinació (com el llatí i el grec, entre altres d'indoeuropees), cas que expressa la funció gramatical del subjecte d'una oració de verb actiu en forma personal o bé el predicat nominal.