mut muda
1.
a.
adj.
i
m.
i
f.
Privat físicament de l'ús de la paraula.
b.
adj.
i
m.
i
f. ZOOL.
Es diu de l'animal que no proferix sons, que no té crit.
2.
a.
adj.
Que no diu paraula.
Jo li preguntava i ell mut tot el temps.
b.
adj.
[
fig.
]
Mut d'espant.
c.
adj. LING.
Es diu de la lletra no pronunciada.
La 'hac' de 'malhumorat' és muda.
d.
adj. LING.
Es diu de les consonants oclusives
p, b, t, d, c, g.
e.
escena muda
TEATRE
Escena en què els personatges no proferixen cap paraula.
f.
mapa mut
CARTOGR.
Mapa sense llegenda.
g.
personatge mut
TEATRE
Personatge que actua en una representació teatral sense proferir ni una paraula.
3.
a.
fer muts
(o
fer muts i a la gàbia
)
Callar.
b.
mut!
(o
muts!
o
muts i a la gàbia!
)
Mutis!
4.
fer el mut
No dir paraula.