mossega (Diccionari)

mossega
1. m. i f. [ pop. ] Persona que intenta traure profit de qualsevol cosa.
2. m. i f. [ pop. i esp. ] Lladre.

mossega (Traducció Valencià-Castellà)

mossega m. i f. aprovechado -da ( adj. i m. i f. ).

Segona persona singular Present Imperatiu del verb mossegar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
mossegar






Participi
mossegat
mossegada
mossegats
mossegades



Gerundi
mossegant






INDICATIU
Present
(jo) mossegue
(tu) mossegues
(ell/ella/vosté) mossega
(nosaltres) mosseguem
(vosaltres) mossegueu
(ells/elles/vostés) mosseguen

Perfet
(jo) he mossegat
(tu) has mossegat
(ell/ella/vosté) ha mossegat
(nosaltres) hem mossegat
(vosaltres) heu mossegat
(ells/elles/vostés) han mossegat

Passat simple
(jo) mosseguí
(tu) mossegares
(ell/ella/vosté) mossegà
(nosaltres) mossegàrem
(vosaltres) mossegàreu
(ells/elles/vostés) mossegaren

Passat perifràstic
(jo) vaig mossegar
(tu) vas (o vares) mossegar
(ell/ella/vosté) va mossegar
(nosaltres) vam (o vàrem) mossegar
(vosaltres) vau (o vàreu) mossegar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) mossegar

Imperfet
(jo) mossegava
(tu) mossegaves
(ell/ella/vosté) mossegava
(nosaltres) mossegàvem
(vosaltres) mossegàveu
(ells/elles/vostés) mossegaven

Plusquamperfet
(jo) havia mossegat
(tu) havies mossegat
(ell/ella/vosté) havia mossegat
(nosaltres) havíem mossegat
(vosaltres) havíeu mossegat
(ells/elles/vostés) havien mossegat

Passat anterior
(jo) haguí mossegat
(tu) hagueres mossegat
(ell/ella/vosté) hagué mossegat
(nosaltres) haguérem mossegat
(vosaltres) haguéreu mossegat
(ells/elles/vostés) hagueren mossegat

Futur
(jo) mossegaré
(tu) mossegaràs
(ell/ella/vosté) mossegarà
(nosaltres) mossegarem
(vosaltres) mossegareu
(ells/elles/vostés) mossegaran

Futur perfet
(jo) hauré mossegat
(tu) hauràs mossegat
(ell/ella/vosté) haurà mossegat
(nosaltres) haurem mossegat
(vosaltres) haureu mossegat
(ells/elles/vostés) hauran mossegat

Condicional
(jo) mossegaria
(tu) mossegaries
(ell/ella/vosté) mossegaria
(nosaltres) mossegaríem
(vosaltres) mossegaríeu
(ells/elles/vostés) mossegarien

Condicional perfet
(jo) hauria mossegat
(tu) hauries mossegat
(ell/ella/vosté) hauria mossegat
(nosaltres) hauríem mossegat
(vosaltres) hauríeu mossegat
(ells/elles/vostés) haurien mossegat

SUBJUNTIU
Present
(jo) mossegue
(tu) mossegues
(ell/ella/vosté) mossegue
(nosaltres) mosseguem
(vosaltres) mossegueu
(ells/elles/vostés) mosseguen

Perfet
(jo) haja mossegat
(tu) hages mossegat
(ell/ella/vosté) haja mossegat
(nosaltres) hàgem mossegat
(vosaltres) hàgeu mossegat
(ells/elles/vostés) hagen mossegat

Imperfet
(jo) mossegara
(tu) mossegares
(ell/ella/vosté) mossegara
(nosaltres) mossegàrem
(vosaltres) mossegàreu
(ells/elles/vostés) mossegaren

Plusquamperfet
(jo) haguera mossegat
(tu) hagueres mossegat
(ell/ella/vosté) haguera mossegat
(nosaltres) haguérem mossegat
(vosaltres) haguéreu mossegat
(ells/elles/vostés) hagueren mossegat

IMPERATIU
Present

mossega (tu)
mossegue (ell/ella/vosté)
mosseguem (nosaltres)
mossegueu (vosaltres)
mosseguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar