mitat
1.
a.
f.
Cada una de les dos parts iguals, o aproximadament iguals, en què es dividix un tot.
He arribat ja a la mitat del llibre. La mitat de la meua família tenen els ulls clars. La mitat de sis és tres. Va comprar un pollastre i me'n va donar la mitat.
b.
f.
Una part considerable, en comparació amb la resta del tot.
La mitat de les peces estaven trencades. S'ha passat la mitat de la seua vida estudiant.
c.
a la mitat
(
de
)
A mig fer.
d.
a la mitat
(
de
)
En el punt equidistant dels extrems.
e.
a mitat de preu
Per la mitat del preu o, hiperbòlicament, a preu molt baix.
Vam comprar-ho en les rebaixes a mitat de preu.
f.
la meua
(o
la teua,
o
la seua,
etc.)
mitat
Un cònjuge, especialment la muller, respecte a l'altre.
g.
la mitat
(una cosa o d'una manera)
i la mitat
(una altra cosa o d'una altra manera) (o
mitat
['<-->85]
mitat
['<-->85]
)
Component el tot dos coses o qualitats a parts iguals o aproximadament iguals.
Em va donar un líquid mitat aigua mitat café. Fa un gust estrany: mitat salat, mitat dolç.
h.
mitat i mitat
La mitat una cosa o d'una manera i la mitat una altra cosa o d'una altra manera.
Vols pastís de nata o de xocolate? Mitat i mitat.
2.
f.
[en complements circumstancials]
Punt equidistant dels extrems d'un trajecte, un lapse de temps, etc.
Es reuniran a mitat de mes. Ens espera a la mitat del pont.