mendicant
1.
adj.
i
m.
i
f.
Persona que mendica, captaire.
2.
a.
m.
i
f. REL.
Membre d'un orde mendicant.
b.
adj. REL.
Es diu dels órdens religiosos, o dels seus membres, en la regla dels quals la pobresa és imposada, no solament als individus, sinó també als convents.