llicenciar (Diccionari)

llicenciar
1. a. v. tr. Eximir algú del servici que prestava.
b. v. tr. [ esp. ] Eximir un militar del servici de les files, donar-li la llicència absoluta.
c. v. tr. [ iròn. ] Invitar algú a anar-se'n.
2. a. v. tr. Donar a algú el grau de llicenciat.
b. v. pron. Obtindre el grau de llicenciat.

llicenciar (Traducció Valencià-Castellà)

llicenciar v. tr. licenciar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb llicenciar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
llicenciar






Participi
llicenciat
llicenciada
llicenciats
llicenciades



Gerundi
llicenciant






INDICATIU
Present
(jo) llicencie
(tu) llicencies
(ell/ella/vosté) llicencia
(nosaltres) llicenciem
(vosaltres) llicencieu
(ells/elles/vostés) llicencien

Perfet
(jo) he llicenciat
(tu) has llicenciat
(ell/ella/vosté) ha llicenciat
(nosaltres) hem llicenciat
(vosaltres) heu llicenciat
(ells/elles/vostés) han llicenciat

Passat simple
(jo) llicencií
(tu) llicenciares
(ell/ella/vosté) llicencià
(nosaltres) llicenciàrem
(vosaltres) llicenciàreu
(ells/elles/vostés) llicenciaren

Passat perifràstic
(jo) vaig llicenciar
(tu) vas (o vares) llicenciar
(ell/ella/vosté) va llicenciar
(nosaltres) vam (o vàrem) llicenciar
(vosaltres) vau (o vàreu) llicenciar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) llicenciar

Imperfet
(jo) llicenciava
(tu) llicenciaves
(ell/ella/vosté) llicenciava
(nosaltres) llicenciàvem
(vosaltres) llicenciàveu
(ells/elles/vostés) llicenciaven

Plusquamperfet
(jo) havia llicenciat
(tu) havies llicenciat
(ell/ella/vosté) havia llicenciat
(nosaltres) havíem llicenciat
(vosaltres) havíeu llicenciat
(ells/elles/vostés) havien llicenciat

Passat anterior
(jo) haguí llicenciat
(tu) hagueres llicenciat
(ell/ella/vosté) hagué llicenciat
(nosaltres) haguérem llicenciat
(vosaltres) haguéreu llicenciat
(ells/elles/vostés) hagueren llicenciat

Futur
(jo) llicenciaré
(tu) llicenciaràs
(ell/ella/vosté) llicenciarà
(nosaltres) llicenciarem
(vosaltres) llicenciareu
(ells/elles/vostés) llicenciaran

Futur perfet
(jo) hauré llicenciat
(tu) hauràs llicenciat
(ell/ella/vosté) haurà llicenciat
(nosaltres) haurem llicenciat
(vosaltres) haureu llicenciat
(ells/elles/vostés) hauran llicenciat

Condicional
(jo) llicenciaria
(tu) llicenciaries
(ell/ella/vosté) llicenciaria
(nosaltres) llicenciaríem
(vosaltres) llicenciaríeu
(ells/elles/vostés) llicenciarien

Condicional perfet
(jo) hauria llicenciat
(tu) hauries llicenciat
(ell/ella/vosté) hauria llicenciat
(nosaltres) hauríem llicenciat
(vosaltres) hauríeu llicenciat
(ells/elles/vostés) haurien llicenciat

SUBJUNTIU
Present
(jo) llicencie
(tu) llicencies
(ell/ella/vosté) llicencie
(nosaltres) llicenciem
(vosaltres) llicencieu
(ells/elles/vostés) llicencien

Perfet
(jo) haja llicenciat
(tu) hages llicenciat
(ell/ella/vosté) haja llicenciat
(nosaltres) hàgem llicenciat
(vosaltres) hàgeu llicenciat
(ells/elles/vostés) hagen llicenciat

Imperfet
(jo) llicenciara
(tu) llicenciares
(ell/ella/vosté) llicenciara
(nosaltres) llicenciàrem
(vosaltres) llicenciàreu
(ells/elles/vostés) llicenciaren

Plusquamperfet
(jo) haguera llicenciat
(tu) hagueres llicenciat
(ell/ella/vosté) haguera llicenciat
(nosaltres) haguérem llicenciat
(vosaltres) haguéreu llicenciat
(ells/elles/vostés) hagueren llicenciat

IMPERATIU
Present

llicencia (tu)
llicencie (ell/ella/vosté)
llicenciem (nosaltres)
llicencieu (vosaltres)
llicencien (ells/elles/vostés)

Et pot interessar