intransitiu (Diccionari)

intransitiu -iva
1. adj. GRAM. Dit d'un verb que habitualment no admet complement directe.
2. adj. GRAM. Dit d'una oració o proposició en la qual el predicat és un verb intransitiu o és usat com a intransitiu.

intransitiu (Traducció Valencià-Castellà)

intransitiu -iva adj. intransitivo -va.

Et pot interessar