indisposar (Diccionari)

indisposar
1. a. v. tr. Posar algú en una disposició poc favorable vers algú altre, fer-lo estar malavingut o enutjat amb ell. Un problema d'herència el va indisposar amb els germans.
b. v. pron. S'ha indisposat amb els seus amics.
2. a. v. tr. PAT. Produir una indisposició.
b. v. pron. PAT. Sofrir una indisposició.

indisposar (Traducció Valencià-Castellà)

indisposar v. tr. indisponer.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb indisposar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
indisposar






Participi
indisposat
indisposada
indisposats
indisposades



Gerundi
indisposant






INDICATIU
Present
(jo) indispose
(tu) indisposes
(ell/ella/vosté) indisposa
(nosaltres) indisposem
(vosaltres) indisposeu
(ells/elles/vostés) indisposen

Perfet
(jo) he indisposat
(tu) has indisposat
(ell/ella/vosté) ha indisposat
(nosaltres) hem indisposat
(vosaltres) heu indisposat
(ells/elles/vostés) han indisposat

Passat simple
(jo) indisposí
(tu) indisposares
(ell/ella/vosté) indisposà
(nosaltres) indisposàrem
(vosaltres) indisposàreu
(ells/elles/vostés) indisposaren

Passat perifràstic
(jo) vaig indisposar
(tu) vas (o vares) indisposar
(ell/ella/vosté) va indisposar
(nosaltres) vam (o vàrem) indisposar
(vosaltres) vau (o vàreu) indisposar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) indisposar

Imperfet
(jo) indisposava
(tu) indisposaves
(ell/ella/vosté) indisposava
(nosaltres) indisposàvem
(vosaltres) indisposàveu
(ells/elles/vostés) indisposaven

Plusquamperfet
(jo) havia indisposat
(tu) havies indisposat
(ell/ella/vosté) havia indisposat
(nosaltres) havíem indisposat
(vosaltres) havíeu indisposat
(ells/elles/vostés) havien indisposat

Passat anterior
(jo) haguí indisposat
(tu) hagueres indisposat
(ell/ella/vosté) hagué indisposat
(nosaltres) haguérem indisposat
(vosaltres) haguéreu indisposat
(ells/elles/vostés) hagueren indisposat

Futur
(jo) indisposaré
(tu) indisposaràs
(ell/ella/vosté) indisposarà
(nosaltres) indisposarem
(vosaltres) indisposareu
(ells/elles/vostés) indisposaran

Futur perfet
(jo) hauré indisposat
(tu) hauràs indisposat
(ell/ella/vosté) haurà indisposat
(nosaltres) haurem indisposat
(vosaltres) haureu indisposat
(ells/elles/vostés) hauran indisposat

Condicional
(jo) indisposaria
(tu) indisposaries
(ell/ella/vosté) indisposaria
(nosaltres) indisposaríem
(vosaltres) indisposaríeu
(ells/elles/vostés) indisposarien

Condicional perfet
(jo) hauria indisposat
(tu) hauries indisposat
(ell/ella/vosté) hauria indisposat
(nosaltres) hauríem indisposat
(vosaltres) hauríeu indisposat
(ells/elles/vostés) haurien indisposat

SUBJUNTIU
Present
(jo) indispose
(tu) indisposes
(ell/ella/vosté) indispose
(nosaltres) indisposem
(vosaltres) indisposeu
(ells/elles/vostés) indisposen

Perfet
(jo) haja indisposat
(tu) hages indisposat
(ell/ella/vosté) haja indisposat
(nosaltres) hàgem indisposat
(vosaltres) hàgeu indisposat
(ells/elles/vostés) hagen indisposat

Imperfet
(jo) indisposara
(tu) indisposares
(ell/ella/vosté) indisposara
(nosaltres) indisposàrem
(vosaltres) indisposàreu
(ells/elles/vostés) indisposaren

Plusquamperfet
(jo) haguera indisposat
(tu) hagueres indisposat
(ell/ella/vosté) haguera indisposat
(nosaltres) haguérem indisposat
(vosaltres) haguéreu indisposat
(ells/elles/vostés) hagueren indisposat

IMPERATIU
Present

indisposa (tu)
indispose (ell/ella/vosté)
indisposem (nosaltres)
indisposeu (vosaltres)
indisposen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar