haver | Diccionari Valencià. Valencià

haver (Diccionari)

haver ¹

1. m. Béns o drets que es posseïxen.

2. m. ECON. En un compte, columna dreta, en què s'anoten les reduccions del capital en funcionament (actiu) o els increments de les fonts de finançament (passiu) i els beneficis del net.

3. m. pl. Emoluments d'un funcionari.

haver (Traducció Valencià-Castellà)

haver v. aux. 1. haber.

2. del que no hi ha de lo que no hay.

3. haver-n'hi per a ser para, haber como para.

4. haver-se-les habérselas.

5. heus ací he aquí, ahí está.

6. no haver-hi més allà

7. no haver-n'hi per a tant no ser para tanto.

8. no hi ha més! ¡no hay más!

9. no saber de què se les heu no saber lo que se pesca.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb haver (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS

Infinitiu

haver

Participi

hagut
haguda
haguts
hagudes

Gerundi

havent

INDICATIU

Present

(jo) he
(tu) has
(ell/ella/vosté) ha
(nosaltres) hem
(vosaltres) heu
(ells/elles/vostés) han

Perfet

(jo) he hagut
(tu) has hagut
(ell/ella/vosté) ha hagut
(nosaltres) hem hagut
(vosaltres) heu hagut
(ells/elles/vostés) han hagut

Passat simple

(jo) haguí
(tu) hagueres
(ell/ella/vosté) hagué
(nosaltres) haguérem
(vosaltres) haguéreu
(ells/elles/vostés) hagueren

Passat perifràstic

(jo) vaig haver
(tu) vas (o vares) haver
(ell/ella/vosté) va haver
(nosaltres) vam (o vàrem) haver
(vosaltres) vau (o vàreu) haver
(ells/elles/vostés) van (o vàren) haver

Imperfet

(jo) havia
(tu) havies
(ell/ella/vosté) havia
(nosaltres) havíem
(vosaltres) havíeu
(ells/elles/vostés) havien

Plusquamperfet

(jo) havia hagut
(tu) havies hagut
(ell/ella/vosté) havia hagut
(nosaltres) havíem hagut
(vosaltres) havíeu hagut
(ells/elles/vostés) havien hagut

Passat anterior

(jo) haguí hagut
(tu) hagueres hagut
(ell/ella/vosté) hagué hagut
(nosaltres) haguérem hagut
(vosaltres) haguéreu hagut
(ells/elles/vostés) hagueren hagut

Futur

(jo) hauré
(tu) hauràs
(ell/ella/vosté) haurà
(nosaltres) haurem
(vosaltres) haureu
(ells/elles/vostés) hauran

Futur perfet

(jo) hauré hagut
(tu) hauràs hagut
(ell/ella/vosté) haurà hagut
(nosaltres) haurem hagut
(vosaltres) haureu hagut
(ells/elles/vostés) hauran hagut

Condicional

(jo) hauria
(tu) hauries
(ell/ella/vosté) hauria
(nosaltres) hauríem
(vosaltres) hauríeu
(ells/elles/vostés) haurien

Condicional perfet

(jo) hauria hagut
(tu) hauries hagut
(ell/ella/vosté) hauria hagut
(nosaltres) hauríem hagut
(vosaltres) hauríeu hagut
(ells/elles/vostés) haurien hagut

SUBJUNTIU

Present

(jo) haja
(tu) hages
(ell/ella/vosté) haja
(nosaltres) hàgem
(vosaltres) hàgeu
(ells/elles/vostés) hagen

Perfet

(jo) haja hagut
(tu) hages hagut
(ell/ella/vosté) haja hagut
(nosaltres) hàgem hagut
(vosaltres) hàgeu hagut
(ells/elles/vostés) hagen hagut

Imperfet

(jo) haguera
(tu) hagueres
(ell/ella/vosté) haguera
(nosaltres) haguérem
(vosaltres) haguéreu
(ells/elles/vostés) hagueren

Plusquamperfet

(jo) haguera hagut
(tu) hagueres hagut
(ell/ella/vosté) haguera hagut
(nosaltres) haguérem hagut
(vosaltres) haguéreu hagut
(ells/elles/vostés) hagueren hagut