frustrar (Diccionari)

frustrar
1. v. tr. Privar algú d'atényer el que esperava. Frustrar algú en les seues esperances.
2. a. v. tr. Deixar sense efecte un propòsit.
b. v. tr. Portar a no res un pla, un desig, etc.
c. v. tr. [ p. anal. ] Ha frustrat les nostres esperances.
d. v. tr. DRET Deixar sense efecte un propòsit delictiu.

frustrar (Traducció Valencià-Castellà)

frustrar v. tr. frustrar, tronchar.

frustrar (Traducció Castellà-Valencià)

frustrar v. tr. frustrar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb frustrar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
frustrar






Participi
frustrat
frustrada
frustrats
frustrades



Gerundi
frustrant






INDICATIU
Present
(jo) frustre
(tu) frustres
(ell/ella/vosté) frustra
(nosaltres) frustrem
(vosaltres) frustreu
(ells/elles/vostés) frustren

Perfet
(jo) he frustrat
(tu) has frustrat
(ell/ella/vosté) ha frustrat
(nosaltres) hem frustrat
(vosaltres) heu frustrat
(ells/elles/vostés) han frustrat

Passat simple
(jo) frustrí
(tu) frustrares
(ell/ella/vosté) frustrà
(nosaltres) frustràrem
(vosaltres) frustràreu
(ells/elles/vostés) frustraren

Passat perifràstic
(jo) vaig frustrar
(tu) vas (o vares) frustrar
(ell/ella/vosté) va frustrar
(nosaltres) vam (o vàrem) frustrar
(vosaltres) vau (o vàreu) frustrar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) frustrar

Imperfet
(jo) frustrava
(tu) frustraves
(ell/ella/vosté) frustrava
(nosaltres) frustràvem
(vosaltres) frustràveu
(ells/elles/vostés) frustraven

Plusquamperfet
(jo) havia frustrat
(tu) havies frustrat
(ell/ella/vosté) havia frustrat
(nosaltres) havíem frustrat
(vosaltres) havíeu frustrat
(ells/elles/vostés) havien frustrat

Passat anterior
(jo) haguí frustrat
(tu) hagueres frustrat
(ell/ella/vosté) hagué frustrat
(nosaltres) haguérem frustrat
(vosaltres) haguéreu frustrat
(ells/elles/vostés) hagueren frustrat

Futur
(jo) frustraré
(tu) frustraràs
(ell/ella/vosté) frustrarà
(nosaltres) frustrarem
(vosaltres) frustrareu
(ells/elles/vostés) frustraran

Futur perfet
(jo) hauré frustrat
(tu) hauràs frustrat
(ell/ella/vosté) haurà frustrat
(nosaltres) haurem frustrat
(vosaltres) haureu frustrat
(ells/elles/vostés) hauran frustrat

Condicional
(jo) frustraria
(tu) frustraries
(ell/ella/vosté) frustraria
(nosaltres) frustraríem
(vosaltres) frustraríeu
(ells/elles/vostés) frustrarien

Condicional perfet
(jo) hauria frustrat
(tu) hauries frustrat
(ell/ella/vosté) hauria frustrat
(nosaltres) hauríem frustrat
(vosaltres) hauríeu frustrat
(ells/elles/vostés) haurien frustrat

SUBJUNTIU
Present
(jo) frustre
(tu) frustres
(ell/ella/vosté) frustre
(nosaltres) frustrem
(vosaltres) frustreu
(ells/elles/vostés) frustren

Perfet
(jo) haja frustrat
(tu) hages frustrat
(ell/ella/vosté) haja frustrat
(nosaltres) hàgem frustrat
(vosaltres) hàgeu frustrat
(ells/elles/vostés) hagen frustrat

Imperfet
(jo) frustrara
(tu) frustrares
(ell/ella/vosté) frustrara
(nosaltres) frustràrem
(vosaltres) frustràreu
(ells/elles/vostés) frustraren

Plusquamperfet
(jo) haguera frustrat
(tu) hagueres frustrat
(ell/ella/vosté) haguera frustrat
(nosaltres) haguérem frustrat
(vosaltres) haguéreu frustrat
(ells/elles/vostés) hagueren frustrat

IMPERATIU
Present

frustra (tu)
frustre (ell/ella/vosté)
frustrem (nosaltres)
frustreu (vosaltres)
frustren (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb frustrar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
frustrar






Participio
frustrado
frustrada
frustrados
frustradas



Gerundio
frustrando






INDICATIVO
Presente
(yo) frustro
(tu) frustras
(el/ella/Ud.) frustra
(nosotros) frustramos
(vosotros) frustráis
(ellos/ellas/Uds.) frustran

Pretérito perfecto simple
(yo) frustré
(tu) frustraste
(el/ella/Ud.) frustró
(nosotros) frustramos
(vosotros) frustrasteis
(ellos/ellas/Uds.) frustraron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he frustrado
(tu) has frustrado
(el/ella/Ud.) ha frustrado
(nosotros) hemos frustrado
(vosotros) habéis frustrado
(ellos/ellas/Uds.) han frustrado

Pretérito imperfecto
(yo) frustraba
(tu) frustrabas
(el/ella/Ud.) frustraba
(nosotros) frustrábamos
(vosotros) frustrabais
(ellos/ellas/Uds.) frustraban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había frustrado
(tu) habías frustrado
(el/ella/Ud.) había frustrado
(nosotros) habíamos frustrado
(vosotros) habíais frustrado
(ellos/ellas/Uds.) habían frustrado

Pretérito anterior
(yo) hube frustrado
(tu) hubiste frustrado
(el/ella/Ud.) hubo frustrado
(nosotros) hubimos frustrado
(vosotros) hubisteis frustrado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron frustrado

Futuro simple
(yo) frustraré
(tu) frustrarás
(el/ella/Ud.) frustrará
(nosotros) frustraremos
(vosotros) frustraréis
(ellos/ellas/Uds.) frustrarán

Futuro compuesto
(yo) habré frustrado
(tu) habrás frustrado
(el/ella/Ud.) habrá frustrado
(nosotros) habremos frustrado
(vosotros) habréis frustrado
(ellos/ellas/Uds.) habrán frustrado

Condicional simple
(yo) frustraría
(tu) frustrarías
(el/ella/Ud.) frustraría
(nosotros) frustraríamos
(vosotros) frustraríais
(ellos/ellas/Uds.) frustrarían

Condicional compuesto
(yo) habría frustrado
(tu) habrías frustrado
(el/ella/Ud.) habría frustrado
(nosotros) habríamos frustrado
(vosotros) habríais frustrado
(ellos/ellas/Uds.) habrían frustrado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) frustre
(tu) frustres
(el/ella/Ud.) frustre
(nosotros) frustremos
(vosotros) frustréis
(ellos/ellas/Uds.) frustren

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya frustrado
(tu) hayas frustrado
(el/ella/Ud.) haya frustrado
(nosotros) hayamos frustrado
(vosotros) hayáis frustrado
(ellos/ellas/Uds.) hayan frustrado

Pretérito imperfecto I
(yo) frustrara
(tu) frustraras
(el/ella/Ud.) frustrara
(nosotros) frustráramos
(vosotros) frustrarais
(ellos/ellas/Uds.) frustraran

Pretérito imperfecto II
(yo) frustrase
(tu) frustrases
(el/ella/Ud.) frustrase
(nosotros) frustrásemos
(vosotros) frustraseis
(ellos/ellas/Uds.) frustrasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera frustrado
(tu) hubieras frustrado
(el/ella/Ud.) hubiera frustrado
(nosotros) hubiéramos frustrado
(vosotros) hubierais frustrado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran frustrado

Futuro simple
(yo) frustrare
(tu) frustrares
(el/ella/Ud.) frustrare
(nosotros) frustráremos
(vosotros) frustrareis
(ellos/ellas/Uds.) frustraren

Futuro compuesto
(yo) hubiere frustrado
(tu) hubieres frustrado
(el/ella/Ud.) hubiere frustrado
(nosotros) hubiéremos frustrado
(vosotros) hubiereis frustrado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren frustrado

IMPERATIVO
Presente


frustre (el/ella/Ud.)
frustremos (nosotros)
frustrad (vosotros)
frustren (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar