fixar
1.
a.
v. tr.
Clavar, apegar, etc., una cosa de manera que no puga moure's o desprendre's.
Fixar una fusta amb un clau.
b.
v. pron.
La humitat s'ha fixat a la paret.
c.
v. tr.
[
fig.
]
Fixar l'atenció sobre un fet, sobre algú.
d.
v. tr.
Establir d'una manera durable, definitiva, en un lloc determinat.
Han fixat la seua residència al Puig.
e.
v. tr. FOTOGR.
Sotmetre el material sensible impressionat a l'acció d'un bany de fixador després d'haver sigut revelat.
f.
fixar un cos volàtil
QUÍM.
Unir-lo a una substància que li impedix volatilitzar-se.
Fixar amoníac, mercuri
2.
a.
v. pron.
Dirigir l'atenció amb interés vers una cosa.
Fixa't en els seus ulls.
b.
v. pron.
Sentir, algú, atreta l'atenció per algú o alguna cosa.
M'hi he fixat des que ha entrat.
c.
v. pron.
Parar atenció en una certa cosa a fi de prendre-la com a exemple o com a lliçó.
Cal fixar-se en allò que diuen els llibres.
d.
v. pron.
Adquirir consciència d'algú o alguna cosa que es veu o es té davant.
No m'havia fixat que ja havies acabat.
e.
pel sistema no t'hi fixes
De qualsevol manera.
És molt desmanotat i tot ho fa pel sistema no t'hi fixes.
3.
a.
v. tr.
Establir d'una manera durable en un estat determinat.
Fixar una llengua.
b.
v. tr.
Fer permanent.
c.
v. tr.
Determinar, assenyalar concretament el valor d'una cosa, l'hora de fer una cosa, etc.
Fixar la quantitat d'una comanda. Fixar el nombre d'assistents.
4.
fixar el preu just
Determinar el valor d'un bé, d'acord amb determinades dades que es prenen com a referència.