fallida
1.
a.
f. ECON.
Fet de deixar de complir, una persona o una empresa, amb els seus pagaments o amb les obligacions contretes, perquè el seu passiu supera l'actiu.
La fallida de l'empresa és producte d'una mala gestió.
b.
f. ECON.
Situació de la persona o de l'empresa que no pot complir amb els seus pagaments o amb les obligacions contretes.
L'empresa s'ha declarat en fallida.
c.
f. DRET
Procediment judicial que prové de la fallida, en el qual es procuren emparar els interessos dels creditors ocupant els béns de l'empresa que es troba en esta situació i administrant-los fins a fer-ne venda i repartiment del producte entre els creditors, seguint l'ordre de preferència legal.
d.
f.
[
p. ext.
]
DRET
Situació del comprador que, en una subhasta, no ha pagat el preu de la cosa adquirida dins del termini fixat.
e.
f.
[
fig.
]
Fracàs total, caiguda en el descrèdit.
La fallida de la ciència.
f.
fer fallida
DRET
Una persona o una empresa, no poder complir amb els seus pagaments.
g.
fer fallida
Fracassar.
2.
fallida cardíaca
PAT.
Disminució del volum de sang bombat pel cor en cada contracció cardíaca.