excusar
1.
a.
v. tr.
Al·legar a favor d'algú motius que atenuen allò de què se li fa retret, justificar-l'en.
Tots els germans em van excusar prop d'ell de no haver-hi anat de seguida.
b.
v. pron.
No patisques per mi, que ja sabré excusar-me.
c.
excusar-se de fer
(una cosa)
Al·legar motius per dispensar-se de fer-la.
2.
a.
v. tr.
Acceptar en favor d'algú motius que atenuen allò de què se li fa retret.
Ja t'excusarem dient que la teua dona estava malalta.
b.
v. tr.
Considerar com a excusable.
Excuseu la meua negligència, no ho he pogut evitar.
c.
v. tr.
Dispensar.
Excuseu-me de fer-ho.