estrela
1.
a.
f. ASTR.
Qualsevol dels astres que brillen en el firmament amb llum pròpia.
b.
estrela binària
(o
doble
)
ASTR.
Estrela múltiple constituïda per dos estreles.
c.
estrela circumpolar
ASTR.
Estrela que acomplix el seu pas inferior pel meridià d'un lloc geogràfic per damunt de l'horitzó del lloc.
d.
estrela de neutrons
ASTR.
Púlsar.
e.
estrela del matí
(o
matutina,
o
de l'alba
)
ASTR.
Denominació popular del planeta Venus.
f.
estrela doble
ASTR.
Grup de dos estreles tan acostades que no es distingixen l'una de l'altra a ull nu, especialment quan les dos giren al voltant d'un centre de gravetat comú.
g.
estrela fixa
ASTR.
Estrela la posició relativa de la qual respecte als altres astres pareix no variar.
h.
estrela fugaç
ASTR.
Meteor igni que apareix com un estrela, movent-se ràpidament, i s'apaga de seguida.
i.
estrela fulgurant
ASTR.
Estrela la lluentor de la qual augmenta d'una manera brusca fins a un valor que pot arribar a ser el doble del primitiu i es manté durant un període molt breu de temps.
j.
estrela gegant
ASTR.
Estrela situada en la part superior dreta del diagrama de Hertzsprung-Russell; que té unes dimensions d'un centenar a vegades les del Sol.
k.
estrela múltiple
ASTR.
Sistema físic constituït per dos astres o més que giren entorn d'un centre de gravetat comú.
l.
estrela nana
ASTR.
Estrela d'escassa magnitud absoluta.
m.
estrela polar
ASTR.
Estrela de la constel·lació de l'Óssa Menor, a una distància d'un grau del pol nord de l'hemisferi celeste.
n.
estrela variable
ASTR.
Estrela de lluentor variable amb el temps.
o.
pluja d'estreles
ASTR.
Conjunt de meteorits que passen junts.
2.
a.
f. ASTROL.
Planeta que se suposava que exercia una influència en el destí d'una persona.
Nàixer en mala estrela, en bona estrela.
b.
a l'hostal de l'estrela
Sense sostre ni aixopluc.
c.
tindre mala estrela
Tindre mala sort.
d.
vore les estreles
Sentir vivament un dolor.
3.
a.
f.
[
p. anal.
]
Figura, dibuix, emblema que representa convencionalment un estrela.
b.
estrela de Nadal
(o
dels Reis
)
ETNOL.
Representació popular (una estrela amb cua) de l'estrela que, segons la narració de l'Evangeli de Mateu, guià els Mags fins al lloc on era l'infant Jesús.
4.
f.
[
p. anal.
]
Clapa blanca que tenen al front alguns cavalls, conills, etc.
5.
a.
f.
[
p. anal.
]
Representació convencional d'una estrela que es fa amb una figura formada per rajos que partixen d'un centre comú o per un cercle voltat de puntes.
b.
f.
[
p. anal.
]
Nom de diferents objectes la forma dels quals és semblant a una estrela.
c.
f. INFORM.
Topologia radial, generalment bidireccional, en què s'organitzen els diferents dispositius que constituïxen una xàrcia de telecomunicacions, en la qual cada node es comunica amb la resta a través d'un concentrador central que distribuïx les dades.
d.
en estrela
ELECTROT.
Dit de la connexió d'aparell o enrotllaments polifàsics consistents a unir un extrem de cada un dels enrotllaments o borns corresponents a cada fase a un punt comú, i l'altre extrem a la fase corresponent. En el cas d'un sistema trifàsic, s'anomena també
connexió en Y.
e.
estrela de David
HIST.
Estrela de sis puntes, distintiu de l'Estat d'Israel.
6.
f.
Actor o actriu de gran popularitat.
7.
estrela de mar
ZOOL.
Terme que s'aplica a qualsevol equinoderm de la classe dels asteroïdeus i ofiuroïdeus, que es caracteritzen per la seua forma radial, amb el cos aplanat format per un disc pentagonal amb cinc braços o més.