estabilitat
1.
f.
Qualitat d'estable
2
.
2.
f. AERON.
Tendència d'una aeronau a recobrar una condició de vol quan ha sofrit una pertorbació que l'ha allunyada d'esta condició.
3.
f. ECON.
Situació d'un sistema econòmic en el qual les condicions d'equilibri són consistents.
4.
f. EXPL.
Resistència d'una substància explosiva a sofrir una deflagració o una explosió espontània deguda a un augment de la pressió de la temperatura o als efectes dels productes de la descomposició del mateix explosiu.
5.
f. HIDR.
Propietat d'un cos en flotació de retornar a la seua posició d'equilibri quan ha sigut separat d'esta per alguna causa externa.
6.
f. FÍS.
Facultat d'un sistema material de mantindre's en equilibri o tornar a l'estat d'equilibri quan actuen forces que tendixen a allunyar-l'en.
7.
f. METEOR.
Superposició regular de les capes atmosfèriques en orde decreixent de densitats.
8.
a.
f. QUÍM.
Qualitat d'una substància de conservar les seues propietats en el temps, sotmesa a condicions més o menys desfavorables.
b.
f. QUÍM.
Qualitat d'una substància de resistir-se a reaccionar amb una altra o a descompondre's i de conservar la seua estructura química.