espill
1.
a.
m. ÒPT.
Superfície de vidre o altre material que, per reflexió dels rajos de llum, dóna imatges clares dels objectes que hi ha davant.
b.
com un espill
Lluent, fi.
c.
espill frontal
MED.
Espill de superfície còncava i amb un llumet elèctric en el centre que el metge s'adapta al front i que utilitza principalment en les exploracions de laringe i d'orella.
d.
espill retrovisor
AUT.
Retrovisor.
2.
a.
m.
[
fig.
]
Exemple que es pren com a referència.
Este jove és espill dels seus companys.
b.
m.
[
fig.
]
Imatge o expressió d'un estat d'ànim o d'un sentiment.
La cara és l'espill de l'ànima.
3.
a.
m. MAR.
Superfície llisa de la popa de les embarcacions grans, en la part exterior del buc, on se sol escriure el nom i la matrícula de l'embarcació.
b.
m. MAR.
Fusta plana de la popa del llagut on va aplicat el timó.