espatlar (Diccionari)

espatlar [o espatllar ]
1. a. v. tr. Posar (una cosa) en mal estat, inutilitzar-la. Em vaig espatlar la mà: no me'n puc servir.
b. v. pron. El nostre cotxe s'espatla només quan plou.
2. a. v. tr. Alterar el bon estat, la bona marxa (d'algú o d'alguna cosa). Això espatla la salut. Si ve ell, t'espatlarà la festa.
b. v. pron. Se'ns ha espatlat el negoci, el cotxe, la salut.

espatlar (Traducció Valencià-Castellà)

espatlar v. tr. estropear, escacharrar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb espatlar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
espatlar






Participi
espatlat
espatlada
espatlats
espatlades



Gerundi
espatlant






INDICATIU
Present
(jo) espatle
(tu) espatles
(ell/ella/vosté) espatla
(nosaltres) espatlem
(vosaltres) espatleu
(ells/elles/vostés) espatlen

Perfet
(jo) he espatlat
(tu) has espatlat
(ell/ella/vosté) ha espatlat
(nosaltres) hem espatlat
(vosaltres) heu espatlat
(ells/elles/vostés) han espatlat

Passat simple
(jo) espatlí
(tu) espatlares
(ell/ella/vosté) espatlà
(nosaltres) espatlàrem
(vosaltres) espatlàreu
(ells/elles/vostés) espatlaren

Passat perifràstic
(jo) vaig espatlar
(tu) vas (o vares) espatlar
(ell/ella/vosté) va espatlar
(nosaltres) vam (o vàrem) espatlar
(vosaltres) vau (o vàreu) espatlar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) espatlar

Imperfet
(jo) espatlava
(tu) espatlaves
(ell/ella/vosté) espatlava
(nosaltres) espatlàvem
(vosaltres) espatlàveu
(ells/elles/vostés) espatlaven

Plusquamperfet
(jo) havia espatlat
(tu) havies espatlat
(ell/ella/vosté) havia espatlat
(nosaltres) havíem espatlat
(vosaltres) havíeu espatlat
(ells/elles/vostés) havien espatlat

Passat anterior
(jo) haguí espatlat
(tu) hagueres espatlat
(ell/ella/vosté) hagué espatlat
(nosaltres) haguérem espatlat
(vosaltres) haguéreu espatlat
(ells/elles/vostés) hagueren espatlat

Futur
(jo) espatlaré
(tu) espatlaràs
(ell/ella/vosté) espatlarà
(nosaltres) espatlarem
(vosaltres) espatlareu
(ells/elles/vostés) espatlaran

Futur perfet
(jo) hauré espatlat
(tu) hauràs espatlat
(ell/ella/vosté) haurà espatlat
(nosaltres) haurem espatlat
(vosaltres) haureu espatlat
(ells/elles/vostés) hauran espatlat

Condicional
(jo) espatlaria
(tu) espatlaries
(ell/ella/vosté) espatlaria
(nosaltres) espatlaríem
(vosaltres) espatlaríeu
(ells/elles/vostés) espatlarien

Condicional perfet
(jo) hauria espatlat
(tu) hauries espatlat
(ell/ella/vosté) hauria espatlat
(nosaltres) hauríem espatlat
(vosaltres) hauríeu espatlat
(ells/elles/vostés) haurien espatlat

SUBJUNTIU
Present
(jo) espatle
(tu) espatles
(ell/ella/vosté) espatle
(nosaltres) espatlem
(vosaltres) espatleu
(ells/elles/vostés) espatlen

Perfet
(jo) haja espatlat
(tu) hages espatlat
(ell/ella/vosté) haja espatlat
(nosaltres) hàgem espatlat
(vosaltres) hàgeu espatlat
(ells/elles/vostés) hagen espatlat

Imperfet
(jo) espatlara
(tu) espatlares
(ell/ella/vosté) espatlara
(nosaltres) espatlàrem
(vosaltres) espatlàreu
(ells/elles/vostés) espatlaren

Plusquamperfet
(jo) haguera espatlat
(tu) hagueres espatlat
(ell/ella/vosté) haguera espatlat
(nosaltres) haguérem espatlat
(vosaltres) haguéreu espatlat
(ells/elles/vostés) hagueren espatlat

IMPERATIU
Present

espatla (tu)
espatle (ell/ella/vosté)
espatlem (nosaltres)
espatleu (vosaltres)
espatlen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar