escut
1.
a.
m. HIST.
Arma defensiva consistent en una làmina de metall, cuiro o fusta, que es portava en el braç esquerre.
b.
m.
[
p. ext.
]
Qualsevol cosa que protegix.
c.
m.
[
fig.
]
La seua timidesa li servix d'escut.
d.
m. ARM.
Planxa d'acer muntada davant d'un canó, una metralladora, per a protegir els servidors de la peça.
e.
m. MAR.
Peça de fusta que hi ha a la popa dels bots i embarcacions xicotetes perquè s'hi assega la persona que porta el timó.
f.
m. MOBIL.
Placa de metall, amb un orifici, que es posa en el pany de les portes i calaixos de mobles, de manera que fent d'ornament protegisca dels efectes de la furgada repetida de la clau.
g.
m. ZOOL.
Part dorsal de la closca de les tortugues.
h.
m. ZOOL.
Cada una de les escames ventrals de les serps, que pel fet de ser amples i estar disposades en sentit transversal permeten a l'animal usar-les com a àncora durant la locomoció.
2.
m. AGR.
Escudet.
3.
m. BOT.
Cèl·lula perifèrica de l'anteridiòfor de les carofícies.
4.
a.
m. ECON./NUMISM.
Denominació de diferents monedes d'or i de plata.
b.
m. ECON./NUMISM.
Unitat monetària de Portugal.
5.
m. GEOL.
Regió fisiogràfica constituïda per materials molt antics, esquists i gneis, generalment, que no han sofrit cap plegament des d'una època molt remota, i que ha sigut erosionada al llarg dels temps fins a formar actualment grans planures un poc bombades.
6.
a.
m. HERÀLD.
Representació simbòlica d'una persona, família o llinatge, d'una autoritat, de poblacions i països, i, per extensió, de corporacions, entitats, etc., formada per una superfície entre línies, dita
camper
, on es representen els elements heràldics o càrregues.
b.
de l'escut
HERÀLD.
Dit de l'objecte que, en la cimera, ha de ser representat amb la mateixa forma i en la mateixa posició que en l'escut.
c.
escut d'armes
HERÀLD.
Escut.
7.
m. MAR.
Estampa.