escoltar
1.
a.
v. tr.
Aplicar atentament l'orella per percebre (sorolls, remors, paraules, etc.).
S'amaga per escoltar converses. Escolteu el que diu el professor. Escolta la remor del vent.
b.
v. tr. abs.
Si escoltes, sentiràs cantar un pardalet.
c.
v. tr.
Fer atenció a allò que diu (algú), al soroll que fa (una cosa), etc.
M'escolteu? Amb tant de soroll no puc estudiar.
d.
v. pron.
Parlar tenint l'aire d'agradar-se, d'admirar-se, a si mateix.
És molt pedant; sempre s'escolta.
2.
a.
v. tr.
Fer cas (d'allò que diu algú o de la persona que ho diu).
Escolta el consell de ton pare i no te'n penediràs.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Deixar-se anar a fer allò que dicta (un impuls interior, un sentiment, etc.).
Escoltar la veu de la consciència.