esclarida (Diccionari)

esclarida
1. f. Esclariment.
2. faltar una esclarida (a algú) Tindre poca intel·ligència.

Segona persona singular Participi Formes Impersonals del verb esclarir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
esclarir






Participi
esclarit
esclarida
esclarits
esclarides



Gerundi
esclarint






INDICATIU
Present
(jo) esclarisc
(tu) esclareixes (o esclarixes)
(ell/ella/vosté) esclareix (o esclarix)
(nosaltres) esclarim
(vosaltres) esclariu
(ells/elles/vostés) esclareixen (o esclarixen)

Perfet
(jo) he esclarit
(tu) has esclarit
(ell/ella/vosté) ha esclarit
(nosaltres) hem esclarit
(vosaltres) heu esclarit
(ells/elles/vostés) han esclarit

Passat simple
(jo) esclarí
(tu) esclarires
(ell/ella/vosté) esclarí
(nosaltres) esclarírem
(vosaltres) esclaríreu
(ells/elles/vostés) esclariren

Passat perifràstic
(jo) vaig esclarir
(tu) vas (o vares) esclarir
(ell/ella/vosté) va esclarir
(nosaltres) vam (o vàrem) esclarir
(vosaltres) vau (o vàreu) esclarir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) esclarir

Imperfet
(jo) esclaria
(tu) esclaries
(ell/ella/vosté) esclaria
(nosaltres) esclaríem
(vosaltres) esclaríeu
(ells/elles/vostés) esclarien

Plusquamperfet
(jo) havia esclarit
(tu) havies esclarit
(ell/ella/vosté) havia esclarit
(nosaltres) havíem esclarit
(vosaltres) havíeu esclarit
(ells/elles/vostés) havien esclarit

Passat anterior
(jo) haguí esclarit
(tu) hagueres esclarit
(ell/ella/vosté) hagué esclarit
(nosaltres) haguérem esclarit
(vosaltres) haguéreu esclarit
(ells/elles/vostés) hagueren esclarit

Futur
(jo) esclariré
(tu) esclariràs
(ell/ella/vosté) esclarirà
(nosaltres) esclarirem
(vosaltres) esclarireu
(ells/elles/vostés) esclariran

Futur perfet
(jo) hauré esclarit
(tu) hauràs esclarit
(ell/ella/vosté) haurà esclarit
(nosaltres) haurem esclarit
(vosaltres) haureu esclarit
(ells/elles/vostés) hauran esclarit

Condicional
(jo) esclariria
(tu) esclariries
(ell/ella/vosté) esclariria
(nosaltres) esclariríem
(vosaltres) esclariríeu
(ells/elles/vostés) esclaririen

Condicional perfet
(jo) hauria esclarit
(tu) hauries esclarit
(ell/ella/vosté) hauria esclarit
(nosaltres) hauríem esclarit
(vosaltres) hauríeu esclarit
(ells/elles/vostés) haurien esclarit

SUBJUNTIU
Present
(jo) esclarisca
(tu) esclarisques
(ell/ella/vosté) esclarisca
(nosaltres) esclarim
(vosaltres) esclariu
(ells/elles/vostés) esclarisquen

Perfet
(jo) haja esclarit
(tu) hages esclarit
(ell/ella/vosté) haja esclarit
(nosaltres) hàgem esclarit
(vosaltres) hàgeu esclarit
(ells/elles/vostés) hagen esclarit

Imperfet
(jo) esclarira
(tu) esclarires
(ell/ella/vosté) esclarira
(nosaltres) esclarírem
(vosaltres) esclaríreu
(ells/elles/vostés) esclariren

Plusquamperfet
(jo) haguera esclarit
(tu) hagueres esclarit
(ell/ella/vosté) haguera esclarit
(nosaltres) haguérem esclarit
(vosaltres) haguéreu esclarit
(ells/elles/vostés) hagueren esclarit

IMPERATIU
Present

esclareix (o esclarix) (tu)
esclarisca (ell/ella/vosté)
esclarim (nosaltres)
esclariu (vosaltres)
esclarisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar