escaire
1.
a.
m. DIB./OFICIS
Instrument de dibuix, de fusta, plàstic o un altre material, en forma de triangle rectangle o constituït per dos regles perpendiculars formant una L o una T
(doble escaire)
.
b.
m.
[
p. ext.
]
GEOM.
Angle recte.
c.
fals escaire
GEOM.
Angle que formen dos peces, etc., obliqües entre elles.
2.
a.
m. OFICIS
Denominació donada a diferents objectes que tenen forma d'escaire.
b.
m. OFICIS
Instrument de taller, de fusta d'alzina o metàl·lic, que permet verificar si una peça obrada és a escaire o si un buc o un bastigi formen fals escaire.
c.
m. OFICIS
Escarpre amb el tall formant canal en angle recte.
d.
m. OFICIS
Gúbia que forma angle recte usada pels fusters per a fer forats quadrats.
e.
m. OFICIS
Martell de cap pla i quadrat que els ferrers usen per a escairar el ferro calent picant-hi damunt amb un mall.
f.
m. OFICIS
Part de la guillotina que servix per a ajustar el paper per a poder-lo tallar a la mida desitjada.
g.
fals escaire
OFICIS
Santanell.
3.
m. TOPOGR.
Instrument utilitzat en topografia per a determinar sobre el terreny si dos alineacions formen un angle recte o semirecte.
4.
m. HERÀLD.
Moble en forma d'escaire que voreja els costats interiors d'un francquarter, el qual és d'un esmalt igual que el del camper.