envanir (Diccionari)

envanir
1. v. tr. Infondre vanitat. Tantes adulacions acabaran per envanir-lo.
2. v. pron. Tornar-se vanitós, agarrar vanitat. S'ha envanit d'ençà que és president.

envanir (Traducció Valencià-Castellà)

envanir v. tr.,,, pavonear, enquillotrar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb envanir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
envanir






Participi
envanit
envanida
envanits
envanides



Gerundi
envanint






INDICATIU
Present
(jo) envanisc
(tu) envaneixes (o envanixes)
(ell/ella/vosté) envaneix (o envanix)
(nosaltres) envanim
(vosaltres) envaniu
(ells/elles/vostés) envaneixen (o envanixen)

Perfet
(jo) he envanit
(tu) has envanit
(ell/ella/vosté) ha envanit
(nosaltres) hem envanit
(vosaltres) heu envanit
(ells/elles/vostés) han envanit

Passat simple
(jo) envaní
(tu) envanires
(ell/ella/vosté) envaní
(nosaltres) envanírem
(vosaltres) envaníreu
(ells/elles/vostés) envaniren

Passat perifràstic
(jo) vaig envanir
(tu) vas (o vares) envanir
(ell/ella/vosté) va envanir
(nosaltres) vam (o vàrem) envanir
(vosaltres) vau (o vàreu) envanir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) envanir

Imperfet
(jo) envania
(tu) envanies
(ell/ella/vosté) envania
(nosaltres) envaníem
(vosaltres) envaníeu
(ells/elles/vostés) envanien

Plusquamperfet
(jo) havia envanit
(tu) havies envanit
(ell/ella/vosté) havia envanit
(nosaltres) havíem envanit
(vosaltres) havíeu envanit
(ells/elles/vostés) havien envanit

Passat anterior
(jo) haguí envanit
(tu) hagueres envanit
(ell/ella/vosté) hagué envanit
(nosaltres) haguérem envanit
(vosaltres) haguéreu envanit
(ells/elles/vostés) hagueren envanit

Futur
(jo) envaniré
(tu) envaniràs
(ell/ella/vosté) envanirà
(nosaltres) envanirem
(vosaltres) envanireu
(ells/elles/vostés) envaniran

Futur perfet
(jo) hauré envanit
(tu) hauràs envanit
(ell/ella/vosté) haurà envanit
(nosaltres) haurem envanit
(vosaltres) haureu envanit
(ells/elles/vostés) hauran envanit

Condicional
(jo) envaniria
(tu) envaniries
(ell/ella/vosté) envaniria
(nosaltres) envaniríem
(vosaltres) envaniríeu
(ells/elles/vostés) envanirien

Condicional perfet
(jo) hauria envanit
(tu) hauries envanit
(ell/ella/vosté) hauria envanit
(nosaltres) hauríem envanit
(vosaltres) hauríeu envanit
(ells/elles/vostés) haurien envanit

SUBJUNTIU
Present
(jo) envanisca
(tu) envanisques
(ell/ella/vosté) envanisca
(nosaltres) envanim
(vosaltres) envaniu
(ells/elles/vostés) envanisquen

Perfet
(jo) haja envanit
(tu) hages envanit
(ell/ella/vosté) haja envanit
(nosaltres) hàgem envanit
(vosaltres) hàgeu envanit
(ells/elles/vostés) hagen envanit

Imperfet
(jo) envanira
(tu) envanires
(ell/ella/vosté) envanira
(nosaltres) envanírem
(vosaltres) envaníreu
(ells/elles/vostés) envaniren

Plusquamperfet
(jo) haguera envanit
(tu) hagueres envanit
(ell/ella/vosté) haguera envanit
(nosaltres) haguérem envanit
(vosaltres) haguéreu envanit
(ells/elles/vostés) hagueren envanit

IMPERATIU
Present

envaneix (o envanix) (tu)
envanisca (ell/ella/vosté)
envanim (nosaltres)
envaniu (vosaltres)
envanisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar