enravenxinar (Traducció Valencià-Castellà)

enravenxinar v. pron. emberrenchinarse.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb enravenxinar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
enravenxinar






Participi
enravenxinat
enravenxinada
enravenxinats
enravenxinades



Gerundi
enravenxinant






INDICATIU
Present
(jo) enravenxine
(tu) enravenxines
(ell/ella/vosté) enravenxina
(nosaltres) enravenxinem
(vosaltres) enravenxineu
(ells/elles/vostés) enravenxinen

Perfet
(jo) he enravenxinat
(tu) has enravenxinat
(ell/ella/vosté) ha enravenxinat
(nosaltres) hem enravenxinat
(vosaltres) heu enravenxinat
(ells/elles/vostés) han enravenxinat

Passat simple
(jo) enravenxiní
(tu) enravenxinares
(ell/ella/vosté) enravenxinà
(nosaltres) enravenxinàrem
(vosaltres) enravenxinàreu
(ells/elles/vostés) enravenxinaren

Passat perifràstic
(jo) vaig enravenxinar
(tu) vas (o vares) enravenxinar
(ell/ella/vosté) va enravenxinar
(nosaltres) vam (o vàrem) enravenxinar
(vosaltres) vau (o vàreu) enravenxinar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) enravenxinar

Imperfet
(jo) enravenxinava
(tu) enravenxinaves
(ell/ella/vosté) enravenxinava
(nosaltres) enravenxinàvem
(vosaltres) enravenxinàveu
(ells/elles/vostés) enravenxinaven

Plusquamperfet
(jo) havia enravenxinat
(tu) havies enravenxinat
(ell/ella/vosté) havia enravenxinat
(nosaltres) havíem enravenxinat
(vosaltres) havíeu enravenxinat
(ells/elles/vostés) havien enravenxinat

Passat anterior
(jo) haguí enravenxinat
(tu) hagueres enravenxinat
(ell/ella/vosté) hagué enravenxinat
(nosaltres) haguérem enravenxinat
(vosaltres) haguéreu enravenxinat
(ells/elles/vostés) hagueren enravenxinat

Futur
(jo) enravenxinaré
(tu) enravenxinaràs
(ell/ella/vosté) enravenxinarà
(nosaltres) enravenxinarem
(vosaltres) enravenxinareu
(ells/elles/vostés) enravenxinaran

Futur perfet
(jo) hauré enravenxinat
(tu) hauràs enravenxinat
(ell/ella/vosté) haurà enravenxinat
(nosaltres) haurem enravenxinat
(vosaltres) haureu enravenxinat
(ells/elles/vostés) hauran enravenxinat

Condicional
(jo) enravenxinaria
(tu) enravenxinaries
(ell/ella/vosté) enravenxinaria
(nosaltres) enravenxinaríem
(vosaltres) enravenxinaríeu
(ells/elles/vostés) enravenxinarien

Condicional perfet
(jo) hauria enravenxinat
(tu) hauries enravenxinat
(ell/ella/vosté) hauria enravenxinat
(nosaltres) hauríem enravenxinat
(vosaltres) hauríeu enravenxinat
(ells/elles/vostés) haurien enravenxinat

SUBJUNTIU
Present
(jo) enravenxine
(tu) enravenxines
(ell/ella/vosté) enravenxine
(nosaltres) enravenxinem
(vosaltres) enravenxineu
(ells/elles/vostés) enravenxinen

Perfet
(jo) haja enravenxinat
(tu) hages enravenxinat
(ell/ella/vosté) haja enravenxinat
(nosaltres) hàgem enravenxinat
(vosaltres) hàgeu enravenxinat
(ells/elles/vostés) hagen enravenxinat

Imperfet
(jo) enravenxinara
(tu) enravenxinares
(ell/ella/vosté) enravenxinara
(nosaltres) enravenxinàrem
(vosaltres) enravenxinàreu
(ells/elles/vostés) enravenxinaren

Plusquamperfet
(jo) haguera enravenxinat
(tu) hagueres enravenxinat
(ell/ella/vosté) haguera enravenxinat
(nosaltres) haguérem enravenxinat
(vosaltres) haguéreu enravenxinat
(ells/elles/vostés) hagueren enravenxinat

IMPERATIU
Present

enravenxina (tu)
enravenxine (ell/ella/vosté)
enravenxinem (nosaltres)
enravenxineu (vosaltres)
enravenxinen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar