enorgullir (Diccionari)

enorgullir
1. v. tr. Fer tornar orgullós, omplir d'orgull.
2. v. pron. Tornar-se orgullós, omplir-se d'orgull. S'enorgullix dels seus premis.

enorgullir (Traducció Valencià-Castellà)

enorgullir v. pron., altivecer ( v. tr. i pron. ).

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb enorgullir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
enorgullir






Participi
enorgullit
enorgullida
enorgullits
enorgullides



Gerundi
enorgullint






INDICATIU
Present
(jo) enorgullisc
(tu) enorgulleixes (o enorgullixes)
(ell/ella/vosté) enorgulleix (o enorgullix)
(nosaltres) enorgullim
(vosaltres) enorgulliu
(ells/elles/vostés) enorgulleixen (o enorgullixen)

Perfet
(jo) he enorgullit
(tu) has enorgullit
(ell/ella/vosté) ha enorgullit
(nosaltres) hem enorgullit
(vosaltres) heu enorgullit
(ells/elles/vostés) han enorgullit

Passat simple
(jo) enorgullí
(tu) enorgullires
(ell/ella/vosté) enorgullí
(nosaltres) enorgullírem
(vosaltres) enorgullíreu
(ells/elles/vostés) enorgulliren

Passat perifràstic
(jo) vaig enorgullir
(tu) vas (o vares) enorgullir
(ell/ella/vosté) va enorgullir
(nosaltres) vam (o vàrem) enorgullir
(vosaltres) vau (o vàreu) enorgullir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) enorgullir

Imperfet
(jo) enorgullia
(tu) enorgullies
(ell/ella/vosté) enorgullia
(nosaltres) enorgullíem
(vosaltres) enorgullíeu
(ells/elles/vostés) enorgullien

Plusquamperfet
(jo) havia enorgullit
(tu) havies enorgullit
(ell/ella/vosté) havia enorgullit
(nosaltres) havíem enorgullit
(vosaltres) havíeu enorgullit
(ells/elles/vostés) havien enorgullit

Passat anterior
(jo) haguí enorgullit
(tu) hagueres enorgullit
(ell/ella/vosté) hagué enorgullit
(nosaltres) haguérem enorgullit
(vosaltres) haguéreu enorgullit
(ells/elles/vostés) hagueren enorgullit

Futur
(jo) enorgulliré
(tu) enorgulliràs
(ell/ella/vosté) enorgullirà
(nosaltres) enorgullirem
(vosaltres) enorgullireu
(ells/elles/vostés) enorgulliran

Futur perfet
(jo) hauré enorgullit
(tu) hauràs enorgullit
(ell/ella/vosté) haurà enorgullit
(nosaltres) haurem enorgullit
(vosaltres) haureu enorgullit
(ells/elles/vostés) hauran enorgullit

Condicional
(jo) enorgulliria
(tu) enorgulliries
(ell/ella/vosté) enorgulliria
(nosaltres) enorgulliríem
(vosaltres) enorgulliríeu
(ells/elles/vostés) enorgullirien

Condicional perfet
(jo) hauria enorgullit
(tu) hauries enorgullit
(ell/ella/vosté) hauria enorgullit
(nosaltres) hauríem enorgullit
(vosaltres) hauríeu enorgullit
(ells/elles/vostés) haurien enorgullit

SUBJUNTIU
Present
(jo) enorgullisca
(tu) enorgullisques
(ell/ella/vosté) enorgullisca
(nosaltres) enorgullim
(vosaltres) enorgulliu
(ells/elles/vostés) enorgullisquen

Perfet
(jo) haja enorgullit
(tu) hages enorgullit
(ell/ella/vosté) haja enorgullit
(nosaltres) hàgem enorgullit
(vosaltres) hàgeu enorgullit
(ells/elles/vostés) hagen enorgullit

Imperfet
(jo) enorgullira
(tu) enorgullires
(ell/ella/vosté) enorgullira
(nosaltres) enorgullírem
(vosaltres) enorgullíreu
(ells/elles/vostés) enorgulliren

Plusquamperfet
(jo) haguera enorgullit
(tu) hagueres enorgullit
(ell/ella/vosté) haguera enorgullit
(nosaltres) haguérem enorgullit
(vosaltres) haguéreu enorgullit
(ells/elles/vostés) hagueren enorgullit

IMPERATIU
Present

enorgulleix (o enorgullix) (tu)
enorgullisca (ell/ella/vosté)
enorgullim (nosaltres)
enorgulliu (vosaltres)
enorgullisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar