enllardar | Diccionari Valencià. Valencià

enllardar (Diccionari)

enllardar

1. v. tr. Untar de llard.

2. a. v. tr. [ esp. ] Enllardissar.

b. v. pron. [ esp. ] Enllardissar-se.

3. v. tr. CONSTR. Posar algeps, aglomerat, etc., (sobre una rajola) abans de col·locar-la en el seu lloc en una paret.

4. a. v. tr. GASTR. Recobrir amb llard (un menjar).

b. v. tr. GASTR. Posar tires de cansalada (dins de la carn que s'ha de rostir).

5. v. tr. HIST. Tirar (a algú) llard bullent com a castic.

enllardar (Traducció Valencià-Castellà)

enllardar v. tr. pringar, mechar, lardar, emborrazar, emborrizar, empringar, enlardar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb enllardar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS

Infinitiu

enllardar

Participi

enllardat
enllardada
enllardats
enllardades

Gerundi

enllardant

INDICATIU

Present

(jo) enllarde
(tu) enllardes
(ell/ella/vosté) enllarda
(nosaltres) enllardem
(vosaltres) enllardeu
(ells/elles/vostés) enllarden

Perfet

(jo) he enllardat
(tu) has enllardat
(ell/ella/vosté) ha enllardat
(nosaltres) hem enllardat
(vosaltres) heu enllardat
(ells/elles/vostés) han enllardat

Passat simple

(jo) enllardí
(tu) enllardares
(ell/ella/vosté) enllardà
(nosaltres) enllardàrem
(vosaltres) enllardàreu
(ells/elles/vostés) enllardaren

Passat perifràstic

(jo) vaig enllardar
(tu) vas (o vares) enllardar
(ell/ella/vosté) va enllardar
(nosaltres) vam (o vàrem) enllardar
(vosaltres) vau (o vàreu) enllardar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) enllardar

Imperfet

(jo) enllardava
(tu) enllardaves
(ell/ella/vosté) enllardava
(nosaltres) enllardàvem
(vosaltres) enllardàveu
(ells/elles/vostés) enllardaven

Plusquamperfet

(jo) havia enllardat
(tu) havies enllardat
(ell/ella/vosté) havia enllardat
(nosaltres) havíem enllardat
(vosaltres) havíeu enllardat
(ells/elles/vostés) havien enllardat

Passat anterior

(jo) haguí enllardat
(tu) hagueres enllardat
(ell/ella/vosté) hagué enllardat
(nosaltres) haguérem enllardat
(vosaltres) haguéreu enllardat
(ells/elles/vostés) hagueren enllardat

Futur

(jo) enllardaré
(tu) enllardaràs
(ell/ella/vosté) enllardarà
(nosaltres) enllardarem
(vosaltres) enllardareu
(ells/elles/vostés) enllardaran

Futur perfet

(jo) hauré enllardat
(tu) hauràs enllardat
(ell/ella/vosté) haurà enllardat
(nosaltres) haurem enllardat
(vosaltres) haureu enllardat
(ells/elles/vostés) hauran enllardat

Condicional

(jo) enllardaria
(tu) enllardaries
(ell/ella/vosté) enllardaria
(nosaltres) enllardaríem
(vosaltres) enllardaríeu
(ells/elles/vostés) enllardarien

Condicional perfet

(jo) hauria enllardat
(tu) hauries enllardat
(ell/ella/vosté) hauria enllardat
(nosaltres) hauríem enllardat
(vosaltres) hauríeu enllardat
(ells/elles/vostés) haurien enllardat

SUBJUNTIU

Present

(jo) enllarde
(tu) enllardes
(ell/ella/vosté) enllarde
(nosaltres) enllardem
(vosaltres) enllardeu
(ells/elles/vostés) enllarden

Perfet

(jo) haja enllardat
(tu) hages enllardat
(ell/ella/vosté) haja enllardat
(nosaltres) hàgem enllardat
(vosaltres) hàgeu enllardat
(ells/elles/vostés) hagen enllardat

Imperfet

(jo) enllardara
(tu) enllardares
(ell/ella/vosté) enllardara
(nosaltres) enllardàrem
(vosaltres) enllardàreu
(ells/elles/vostés) enllardaren

Plusquamperfet

(jo) haguera enllardat
(tu) hagueres enllardat
(ell/ella/vosté) haguera enllardat
(nosaltres) haguérem enllardat
(vosaltres) haguéreu enllardat
(ells/elles/vostés) hagueren enllardat