enlairar (Diccionari)

enlairar
1. a. v. tr. Alçar enlaire. Enlairar la milotxa.
b. v. pron. El dirigible s'enlairà a poc a poc davant de tots els incrèduls.
2. a. v. tr. [ fig. ] Elevar, exaltar, (l'esperit, un sentiment).
b. v. pron. [ fig. ] Si continua enlairant-se així demà és president. L'esperit s'enlaira a l'entrar en una catedral gòtica.
3. v. tr. [ fig. ] Exalçar, enaltir.

enlairar (Traducció Valencià-Castellà)

enlairar v. tr., despegar, encopetar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb enlairar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
enlairar






Participi
enlairat
enlairada
enlairats
enlairades



Gerundi
enlairant






INDICATIU
Present
(jo) enlaire
(tu) enlaires
(ell/ella/vosté) enlaira
(nosaltres) enlairem
(vosaltres) enlaireu
(ells/elles/vostés) enlairen

Perfet
(jo) he enlairat
(tu) has enlairat
(ell/ella/vosté) ha enlairat
(nosaltres) hem enlairat
(vosaltres) heu enlairat
(ells/elles/vostés) han enlairat

Passat simple
(jo) enlairí
(tu) enlairares
(ell/ella/vosté) enlairà
(nosaltres) enlairàrem
(vosaltres) enlairàreu
(ells/elles/vostés) enlairaren

Passat perifràstic
(jo) vaig enlairar
(tu) vas (o vares) enlairar
(ell/ella/vosté) va enlairar
(nosaltres) vam (o vàrem) enlairar
(vosaltres) vau (o vàreu) enlairar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) enlairar

Imperfet
(jo) enlairava
(tu) enlairaves
(ell/ella/vosté) enlairava
(nosaltres) enlairàvem
(vosaltres) enlairàveu
(ells/elles/vostés) enlairaven

Plusquamperfet
(jo) havia enlairat
(tu) havies enlairat
(ell/ella/vosté) havia enlairat
(nosaltres) havíem enlairat
(vosaltres) havíeu enlairat
(ells/elles/vostés) havien enlairat

Passat anterior
(jo) haguí enlairat
(tu) hagueres enlairat
(ell/ella/vosté) hagué enlairat
(nosaltres) haguérem enlairat
(vosaltres) haguéreu enlairat
(ells/elles/vostés) hagueren enlairat

Futur
(jo) enlairaré
(tu) enlairaràs
(ell/ella/vosté) enlairarà
(nosaltres) enlairarem
(vosaltres) enlairareu
(ells/elles/vostés) enlairaran

Futur perfet
(jo) hauré enlairat
(tu) hauràs enlairat
(ell/ella/vosté) haurà enlairat
(nosaltres) haurem enlairat
(vosaltres) haureu enlairat
(ells/elles/vostés) hauran enlairat

Condicional
(jo) enlairaria
(tu) enlairaries
(ell/ella/vosté) enlairaria
(nosaltres) enlairaríem
(vosaltres) enlairaríeu
(ells/elles/vostés) enlairarien

Condicional perfet
(jo) hauria enlairat
(tu) hauries enlairat
(ell/ella/vosté) hauria enlairat
(nosaltres) hauríem enlairat
(vosaltres) hauríeu enlairat
(ells/elles/vostés) haurien enlairat

SUBJUNTIU
Present
(jo) enlaire
(tu) enlaires
(ell/ella/vosté) enlaire
(nosaltres) enlairem
(vosaltres) enlaireu
(ells/elles/vostés) enlairen

Perfet
(jo) haja enlairat
(tu) hages enlairat
(ell/ella/vosté) haja enlairat
(nosaltres) hàgem enlairat
(vosaltres) hàgeu enlairat
(ells/elles/vostés) hagen enlairat

Imperfet
(jo) enlairara
(tu) enlairares
(ell/ella/vosté) enlairara
(nosaltres) enlairàrem
(vosaltres) enlairàreu
(ells/elles/vostés) enlairaren

Plusquamperfet
(jo) haguera enlairat
(tu) hagueres enlairat
(ell/ella/vosté) haguera enlairat
(nosaltres) haguérem enlairat
(vosaltres) haguéreu enlairat
(ells/elles/vostés) hagueren enlairat

IMPERATIU
Present

enlaira (tu)
enlaire (ell/ella/vosté)
enlairem (nosaltres)
enlaireu (vosaltres)
enlairen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar