encongir (Diccionari)

encongir
v. tr. i pron. Encollir.

encongir (Traducció Valencià-Castellà)

encongir v. tr. i pron..

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb encongir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
encongir






Participi
encongit
encongida
encongits
encongides



Gerundi
encongint






INDICATIU
Present
(jo) encongisc
(tu) encongeixes (o encongixes)
(ell/ella/vosté) encongeix (o encongix)
(nosaltres) encongim
(vosaltres) encongiu
(ells/elles/vostés) encongeixen (o encongixen)

Perfet
(jo) he encongit
(tu) has encongit
(ell/ella/vosté) ha encongit
(nosaltres) hem encongit
(vosaltres) heu encongit
(ells/elles/vostés) han encongit

Passat simple
(jo) encongí
(tu) encongires
(ell/ella/vosté) encongí
(nosaltres) encongírem
(vosaltres) encongíreu
(ells/elles/vostés) encongiren

Passat perifràstic
(jo) vaig encongir
(tu) vas (o vares) encongir
(ell/ella/vosté) va encongir
(nosaltres) vam (o vàrem) encongir
(vosaltres) vau (o vàreu) encongir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) encongir

Imperfet
(jo) encongia
(tu) encongies
(ell/ella/vosté) encongia
(nosaltres) encongíem
(vosaltres) encongíeu
(ells/elles/vostés) encongien

Plusquamperfet
(jo) havia encongit
(tu) havies encongit
(ell/ella/vosté) havia encongit
(nosaltres) havíem encongit
(vosaltres) havíeu encongit
(ells/elles/vostés) havien encongit

Passat anterior
(jo) haguí encongit
(tu) hagueres encongit
(ell/ella/vosté) hagué encongit
(nosaltres) haguérem encongit
(vosaltres) haguéreu encongit
(ells/elles/vostés) hagueren encongit

Futur
(jo) encongiré
(tu) encongiràs
(ell/ella/vosté) encongirà
(nosaltres) encongirem
(vosaltres) encongireu
(ells/elles/vostés) encongiran

Futur perfet
(jo) hauré encongit
(tu) hauràs encongit
(ell/ella/vosté) haurà encongit
(nosaltres) haurem encongit
(vosaltres) haureu encongit
(ells/elles/vostés) hauran encongit

Condicional
(jo) encongiria
(tu) encongiries
(ell/ella/vosté) encongiria
(nosaltres) encongiríem
(vosaltres) encongiríeu
(ells/elles/vostés) encongirien

Condicional perfet
(jo) hauria encongit
(tu) hauries encongit
(ell/ella/vosté) hauria encongit
(nosaltres) hauríem encongit
(vosaltres) hauríeu encongit
(ells/elles/vostés) haurien encongit

SUBJUNTIU
Present
(jo) encongisca
(tu) encongisques
(ell/ella/vosté) encongisca
(nosaltres) encongim
(vosaltres) encongiu
(ells/elles/vostés) encongisquen

Perfet
(jo) haja encongit
(tu) hages encongit
(ell/ella/vosté) haja encongit
(nosaltres) hàgem encongit
(vosaltres) hàgeu encongit
(ells/elles/vostés) hagen encongit

Imperfet
(jo) encongira
(tu) encongires
(ell/ella/vosté) encongira
(nosaltres) encongírem
(vosaltres) encongíreu
(ells/elles/vostés) encongiren

Plusquamperfet
(jo) haguera encongit
(tu) hagueres encongit
(ell/ella/vosté) haguera encongit
(nosaltres) haguérem encongit
(vosaltres) haguéreu encongit
(ells/elles/vostés) hagueren encongit

IMPERATIU
Present

encongeix (o encongix) (tu)
encongisca (ell/ella/vosté)
encongim (nosaltres)
encongiu (vosaltres)
encongisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar