encarrerar (Diccionari)

encarrerar
v. tr. Encarrilar.

encarrerar (Traducció Valencià-Castellà)

encarrerar v. tr. encarrilar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb encarrerar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
encarrerar






Participi
encarrerat
encarrerada
encarrerats
encarrerades



Gerundi
encarrerant






INDICATIU
Present
(jo) encarrere
(tu) encarreres
(ell/ella/vosté) encarrera
(nosaltres) encarrerem
(vosaltres) encarrereu
(ells/elles/vostés) encarreren

Perfet
(jo) he encarrerat
(tu) has encarrerat
(ell/ella/vosté) ha encarrerat
(nosaltres) hem encarrerat
(vosaltres) heu encarrerat
(ells/elles/vostés) han encarrerat

Passat simple
(jo) encarrerí
(tu) encarrerares
(ell/ella/vosté) encarrerà
(nosaltres) encarreràrem
(vosaltres) encarreràreu
(ells/elles/vostés) encarreraren

Passat perifràstic
(jo) vaig encarrerar
(tu) vas (o vares) encarrerar
(ell/ella/vosté) va encarrerar
(nosaltres) vam (o vàrem) encarrerar
(vosaltres) vau (o vàreu) encarrerar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) encarrerar

Imperfet
(jo) encarrerava
(tu) encarreraves
(ell/ella/vosté) encarrerava
(nosaltres) encarreràvem
(vosaltres) encarreràveu
(ells/elles/vostés) encarreraven

Plusquamperfet
(jo) havia encarrerat
(tu) havies encarrerat
(ell/ella/vosté) havia encarrerat
(nosaltres) havíem encarrerat
(vosaltres) havíeu encarrerat
(ells/elles/vostés) havien encarrerat

Passat anterior
(jo) haguí encarrerat
(tu) hagueres encarrerat
(ell/ella/vosté) hagué encarrerat
(nosaltres) haguérem encarrerat
(vosaltres) haguéreu encarrerat
(ells/elles/vostés) hagueren encarrerat

Futur
(jo) encarreraré
(tu) encarreraràs
(ell/ella/vosté) encarrerarà
(nosaltres) encarrerarem
(vosaltres) encarrerareu
(ells/elles/vostés) encarreraran

Futur perfet
(jo) hauré encarrerat
(tu) hauràs encarrerat
(ell/ella/vosté) haurà encarrerat
(nosaltres) haurem encarrerat
(vosaltres) haureu encarrerat
(ells/elles/vostés) hauran encarrerat

Condicional
(jo) encarreraria
(tu) encarreraries
(ell/ella/vosté) encarreraria
(nosaltres) encarreraríem
(vosaltres) encarreraríeu
(ells/elles/vostés) encarrerarien

Condicional perfet
(jo) hauria encarrerat
(tu) hauries encarrerat
(ell/ella/vosté) hauria encarrerat
(nosaltres) hauríem encarrerat
(vosaltres) hauríeu encarrerat
(ells/elles/vostés) haurien encarrerat

SUBJUNTIU
Present
(jo) encarrere
(tu) encarreres
(ell/ella/vosté) encarrere
(nosaltres) encarrerem
(vosaltres) encarrereu
(ells/elles/vostés) encarreren

Perfet
(jo) haja encarrerat
(tu) hages encarrerat
(ell/ella/vosté) haja encarrerat
(nosaltres) hàgem encarrerat
(vosaltres) hàgeu encarrerat
(ells/elles/vostés) hagen encarrerat

Imperfet
(jo) encarrerara
(tu) encarrerares
(ell/ella/vosté) encarrerara
(nosaltres) encarreràrem
(vosaltres) encarreràreu
(ells/elles/vostés) encarreraren

Plusquamperfet
(jo) haguera encarrerat
(tu) hagueres encarrerat
(ell/ella/vosté) haguera encarrerat
(nosaltres) haguérem encarrerat
(vosaltres) haguéreu encarrerat
(ells/elles/vostés) hagueren encarrerat

IMPERATIU
Present

encarrera (tu)
encarrere (ell/ella/vosté)
encarrerem (nosaltres)
encarrereu (vosaltres)
encarreren (ells/elles/vostés)

Et pot interessar